Informàtica per a un comerç:
per on començar

Una connexió a internet que no et deixi sense cobrar. Avui el datàfon, molts TPV, el programa de gestió, les comandes per correu i sovint el telèfon depenen de la mateixa línia, així que quan es talla, s'atura tot alhora amb la botiga oberta. Per això el primer no és un ordinador nou ni una web, sinó una línia fiable, un router que aguanti l'ús d'un negoci i, si cada hora sense cobrar et costa diners, un segon camí que entri sol quan el principal falla. Just després va la caixa: que l'equip on es cobra estigui actualitzat, connectat per cable si és possible i amb algú a qui trucar si es bloqueja un dissabte al matí. Tota la resta, càmeres, web o xarxes socials, té sentit quan això està resolt; al revés, qualsevol fallada de la base s'endú el que hi hagis muntat a sobre.

Depèn de quant aguantes sense xarxa, no de la mida del local. Si quan es talla la fibra deixes de poder cobrar amb targeta, i la majoria dels teus clients paga així, cada tall són diners perduts i clients que se'n van a la botiga del costat. En aquest cas un recanvi té sentit encara que el local sigui petit. L'important és que el segon camí no comparteixi la mateixa infraestructura que el principal, perquè dos contractes que entren pel mateix cable cauen alhora, i que el canvi sigui automàtic, amb un router que detecti el tall i passi el trànsit a l'altra línia sense que ningú hagi de tocar res. Compartir dades des del mòbil serveix per sortir del pas, però no és un pla: depèn que algú hi sigui, se'n recordi i el sàpiga configurar amb clients esperant. Ho expliquem a l'article sobre internet de recanvi per a un negoci.

Per seguretat i per velocitat. Si els clients es connecten a la mateixa xarxa que el TPV, l'ordinador de gestió o el gravador de les càmeres, qualsevol mòbil infectat o qualsevol persona amb males intencions és, a efectes tècnics, dins de la teva botiga, al costat dels equips on cobres i guardes dades. A més, el mòbil d'un client mirant vídeos competeix per la mateixa connexió que el datàfon. La solució és una xarxa de convidats separada de veritat, aïllada a nivell tècnic de la resta, no només un nom de xarxa diferent que al final porta al mateix lloc. Molts routers i punts d'accés professionals ho permeten, i alguns permeten limitar quanta amplada de banda s'emporta aquesta xarxa. I la contrasenya de la xarxa de la botiga no es dona a ningú de fora, ni al proveïdor que ve a fer una comanda: per a això hi ha la de convidats.

El que et costaria reconstruir: la base de dades del programa de gestió o del TPV, amb articles, preus, estoc, clients i vendes; la facturació i la documentació que tinguis a l'ordinador; i la configuració del que va costar muntar, com el mateix TPV o la botiga en línia. Moltes vegades el TPV al núvol ja desa les dades al servidor del proveïdor, però convé preguntar si les pots exportar i cada quant ho fas, perquè dependre només d'un proveïdor també és un risc. La regla pràctica és la 3-2-1: tres còpies, en dos suports diferents i una d'elles fora de la botiga, perquè un robatori, un incendi o un ransomware s'emporten tot el que hi hagi al local. I sobretot, provar de tant en tant que la còpia es pot recuperar: una còpia que no s'ha restaurat mai és una suposició, no una còpia.

Les que cobreixen els punts on de veritat passa alguna cosa, no les que caben al sostre. A la majoria de botigues això és l'entrada, vista de cara per poder identificar qui arriba; la caixa, enquadrada a les mans, el calaix i el datàfon; i el pas al magatzem o a la rebotiga, que és per on surt el material sense que ningú el vegi. Si hi ha algun racó que no es veu des del taulell, pot justificar una càmera més. Els metres quadrats no són la mesura: un local gran amb un sol taulell pot necessitar menys càmeres que un de petit amb dues entrades. I hi ha llocs on no es grava mai, com emprovadors o lavabos. Té sentit deixar les càmeres per després de la connexió, la caixa i les còpies perquè, si la xarxa és inestable o ningú revisa les gravacions, la càmera no protegeix res. Ho detallem a l'article sobre on col·locar les càmeres en un comerç.

Per a molts comerços de barri la fitxa de Google, el perfil d'empresa que surt al mapa i a les cerques, rendeix més que una web, i a més és gratuïta. És el que veu qui busca una botiga com la teva a prop: horari, adreça, telèfon, fotos i ressenyes. Mantenir-la al dia, sobretot l'horari en festius i vacances, evita el client que arriba i es troba la persiana abaixada. La web passa a ser important quan vols explicar alguna cosa que la fitxa no permet, com un catàleg, serveis amb detall o una botiga en línia, o quan competeixes amb altres comerços que sí que la tenen ben feta. Si has de tenir web, que la fitxa hi enllaci i que les dades coincideixin als dos llocs. El raonable amb pressupost curt és començar per la fitxa ben treballada i afegir la web quan hi hagi alguna cosa concreta per explicar.

El mínim que més protegeix costa poc: contrasenyes diferents per a cada servei, guardades en un gestor i no en un pòsit al costat de la caixa; verificació en dos passos al correu, al banc, al compte de Google de la fitxa i al programa de gestió si ho permet; i un usuari per persona als equips, perquè quan algú deixi de treballar amb tu li puguis retirar l'accés sense canviar la clau a tothom. A això s'hi afegeix mantenir actualitzats el sistema operatiu de l'ordinador de caixa i el router, canviar la contrasenya que portava de fàbrica i desconfiar de factures, avisos del banc o trucades de suposat suport tècnic que demanen dades o pagaments amb pressa. El correu és el primer que cal blindar, perquè amb ell es poden recuperar gairebé tots els altres comptes. Ho expliquem amb detall a l'article sobre contrasenyes: què fer i què deixar de fer.

Depèn tant del que ja tinguis que no té sentit donar una xifra tancada sense veure el local: una botiga amb bona línia, un TPV al núvol i un ordinador recent necessita molt poc, i una amb un router vell, el wifi compartit amb els clients i sense còpies en necessita més. El que sí que podem dir és el que publiquem a la nostra pàgina de tarifes: el suport informàtic parteix de 39 € per intervenció i el suport continu de 19 € al mes, les càmeres IP instal·lades des de 149 €, l'allotjament web des de 9 € al mes, i web i correu d'empresa des de 19 € al mes. Són preus de partida de la versió més senzilla de cada servei; el que necessita la teva botiga en concret es pressuposta després de veure-la. Per això l'ordre d'aquest article importa: invertir primer en el que et deixa sense cobrar evita gastar en coses vistoses mentre el bàsic continua coixejant.