Les teves dades,
recuperades.

En molts casos sí, i el que decideix el resultat no és el nostre laboratori: és el que s'hagi fet amb el disc abans de portar-lo. Un disc que no arrenca pot tenir una fallada lògica —taula de particions malmesa, sistema de fitxers corromput— o una fallada física, i el pronòstic és molt diferent en cada cas. Si a més fa soroll, clecs secs o un brunzit que abans no feia, deixa d'engegar-lo: cada intent d'arrencada empitjora el dany mecànic i redueix el que queda per rescatar. Ho expliquem amb detall a què fer quan el disc dur fa soroll. Nosaltres fem primer un diagnòstic, que es descompta del pressupost si l'acceptes, et diem la viabilitat real i el preu, i només llavors decideixes. Si el cas no té solució, t'ho diem: cobrar per intentar l'impossible no és un servei.

Deixa d'utilitzar l'equip ara mateix. Un fitxer esborrat no desapareix de cop: el sistema marca aquell espai com a lliure i el reutilitza tan bon punt necessita escriure alguna cosa. Cada minut que l'ordinador segueix encès —una actualització, el navegador desant memòria cau, l'antivirus fent la seva ronda— és una oportunitat perquè alguna cosa caigui just a sobre del que vols recuperar. L'error més car és descarregar i instal·lar un programa de recuperació «gratis» al mateix disc afectat, perquè la instal·lació mateixa escriu exactament on no toca. Ho desenvolupem a per què no s'ha de formatar abans de recuperar dades. Si són fitxers que t'importen, apaga l'equip, no el reiniciïs «a veure si apareix» i porta'ns-el. Com menys s'hi hagi escrit a sobre, més se'n recupera.

Sí. A més de discos durs i SSD treballem amb targetes SD i microSD, memòries USB i telèfons. Cada suport té la seva dificultat: a les targetes el problema sol ser el controlador o els contactes més que no pas la memòria en si, i als SSD hi entra el TRIM, que pot buidar de debò els blocs marcats com a lliures poc després d'esborrar-los —per això en un SSD la pressa compta més que en un disc mecànic—. Als mòbils depèn del model i del xifratge: un terminal modern amb la pantalla trencada acostuma a ser recuperable, mentre que un que ja no arrenca i està xifrat pot no ser-ho. Com en la resta de casos, primer va el diagnòstic i et diem què hi ha abans de tocar res.

Hi ha tres trams orientatius, sense IVA, i un diagnòstic previ que costa de 40 a 60 € segons el suport i es descompta sencer si acceptes el pressupost. Si el disc està sa i el que falla és la caixa externa o l'equip, copiar les dades a un altre suport va de 80 a 150 €. Una fallada lògica —esborrat, formateig, partició o sistema de fitxers malmès— va de 200 a 400 €. I una fallada física, de firmware o de controladora, que exigeix laboratori, de 500 a 1.500 €. El suport on es lliuren les dades va a part, i un RAID o un NAS es pressuposta segons el nombre de discos. En quin dels trams ets no se sap fins al diagnòstic, per això la xifra tancada arriba després de veure el suport i no per telèfon. Què mou el preu dins de cada tram ho expliquem a quant costa recuperar dades d'un disc. Si no recuperem res, només pagues el diagnòstic.

Amb còpies que algú hagi comprovat. La recuperació de dades és sempre el pla B i sempre surt més cara que el pla A. La referència és la regla 3-2-1: tres còpies d'allò que no et pots permetre perdre, en dos suports diferents, amb una fora de l'edifici. La part que gairebé ningú fa és l'última i és l'única que demostra alguna cosa: restaurar de tornada i comprovar que el fitxer s'obre. Una còpia que no s'ha restaurat mai no és una còpia, és una suposició. Tens el mètode pas a pas a la regla 3-2-1 de les còpies, i si dubtes entre un NAS a l'oficina o còpia al núvol, a NAS o núvol es decideix per quin és el teu punt de fallada, no pel preu.