La regla 3-2-1
de les còpies de seguretat

Tres còpies de les teves dades —l'original més dues—, en dos suports de naturalesa diferent, amb una d'elles fora de l'edifici on és l'original. Cada número cobreix una fallada diferent: la segona còpia cobreix que la primera falli; el segon suport cobreix que un tipus de fallada (mecànica, de firmware, de lot) no afecti totes dues alhora; la còpia fora del lloc cobreix incendi, robatori, aigua o qualsevol cosa que li passi a tot l'edifici. És una regla de disseny, no de comprovació: et diu quantes còpies tenir i on posar-les, però no diu res sobre si aquestes còpies, el dia que les necessitis, es podran obrir. Aquesta part —la que de debò determina si la regla va servir d'alguna cosa— és la que s'explica en aquest article: la prova de restauració.

Restaurant, no revisant el registre del programa de còpia. Tria un fitxer qualsevol —no el més fàcil, un a l'atzar—, esborra'l de la teva vista o treballa sobre una còpia del sistema, i recupera'l des de la còpia de seguretat com si de debò l'haguessis perdut. Després obre'l. Si s'obre i el contingut és l'esperat, aquesta còpia funciona en aquest punt del temps. Si el procés falla, s'encalla, demana una contrasenya que ningú recorda o el fitxer recuperat no s'obre, acabes de trobar el problema amb temps de sobres per arreglar-lo, en lloc de descobrir-lo el dia que de debò has perdut alguna cosa. Un informe de «còpia completada sense errors» no ho prova: confirma que es van escriure bytes en algun lloc, no que aquests bytes formen un fitxer llegible.

Depèn de com de depenent ets d'aquestes dades, no d'un calendari fix per a tothom. Per a un particular amb fotos i documents, una comprovació trimestral és raonable: agafar un fitxer a l'atzar i obrir-lo. Per a una pime amb carpetes compartides de feina diària, mensual té més sentit, perquè hi ha més gent generant dades noves i més marge perquè alguna cosa es trenqui sense que ningú ho noti. Per a dades crítiques —comptabilitat, un servidor que si cau atura l'activitat— convé afegir una restauració completa, no només d'un fitxer, almenys una vegada l'any, per comprovar també quant es triga a tornar a estar operatiu. L'important no és encertar la cadència exacta, és que n'hi hagi una, escrita en algun lloc i amb una data de l'última vegada que es va fer.

Tractar-ho com el que és: una còpia trencada que fins ara donava una falsa sensació de seguretat, i millor descobrir-ho ara que el dia que calgui de debò. Primer, comprova si el problema és puntual —aquest fitxer concret es va corrompre en copiar-se— o general —l'última restauració completa tampoc funciona, cosa que apunta a la tasca programada, a la connexió amb la destinació o que la destinació es va omplir fa temps i les còpies recents mai van arribar a escriure's. Revisa la data real del fitxer que sí has pogut restaurar: si és de fa mesos, la còpia porta mesos sense actualitzar-se encara que el programa digui el contrari. Corregida la fallada, repeteix la prova amb un altre fitxer abans de donar el sistema per bo de nou.

Perquè «sense errors» només certifica que el procés d'escriptura no ha trobat un problema que ell mateix sàpiga detectar, i hi ha fallades que no entren en aquesta categoria: un fitxer que es va corrompre en comprimir-se però es va escriure igual, una carpeta que va quedar fora del programa de còpia per un canvi de ruta que ningú va actualitzar, credencials d'accés a la destinació que van caducar i el sistema segueix reintentant en silenci, un disc de destinació ple on les còpies més recents simplement no hi caben i es descarten sense que salti cap avís visible. Tots aquests casos generen un historial de «completat amb èxit» i una còpia inútil alhora. L'única manera de descobrir-los abans de necessitar-los és intentar recuperar alguna cosa real i comprovar que el que surt és el que esperaves.

Una persona concreta, amb la tasca al calendari i no com una cosa que «algú hauria de mirar de tant en tant», que és la fórmula amb què mai es fa. No cal que sigui el perfil tècnic més sènior: la prova en si mateixa —triar un fitxer, restaurar-lo, obrir-lo, apuntar la data— la pot fer qualsevol amb accés al sistema de còpies seguint una llista de comprovació fixa. El que sí que convé és que la mateixa persona ho faci cada vegada, perquè noti canvis de comportament, i que el resultat quedi anotat en algun lloc amb data, encara que sigui un full compartit. Si a l'empresa no hi ha ningú amb temps o criteri per assumir això de manera sostinguda, és exactament el buit que cobreix un servei de manteniment gestionat.