El PC va lent:
és un virus?

Gairebé mai. En els equips que arriben per lentitud, el virus explica una minoria dels casos: el més habitual és un disc mecànic esgotat, memòria insuficient per al que li demanes o massa programes arrencant amb el sistema. La manera ràpida de descartar-ho sense obrir res estrany: obre l'Administrador de tasques i mira què està al 100%. Si és el disc o la memòria, no és programari maliciós, és una peça que s'ha quedat curta. El programari maliciós deixa senyals diferents i més visibles: finestres o avisos que apareixen sense que facis res, el cercador o la pàgina d'inici canviats sense motiu, contactes que reben correus que tu no has enviat, o el ventilador a velocitat màxima amb l'equip aparentment aturat. Si no veus cap d'aquests senyals i el problema és constant des de fa mesos, aposta per maquinari o configuració abans que per virus: és el que confirma el diagnòstic en la majoria d'equips que revisem.

Fixa't en el patró, no en un sol senyal: arrencada lenta, la icona del disc parpellejant sense parar i la sensació que l'equip «pensa» abans d'obrir qualsevol programa, encara que el ratolí es mogui amb normalitat. A l'Administrador de tasques ho confirmes: la columna de disc marca 100% mentre la CPU tot just es mou, just al revés del que passa quan el coll d'ampolla és un altre. Hi ha un senyal que no admet dubte i que mereix aturar-ho tot: clics rítmics, grinyols o brunzits que abans no hi eren. Això no és lentitud del sistema, és un disc mecànic fallant físicament, i cada hora que segueix encès acosta el moment en què deixa d'arrencar del tot. Si sents això, la prioritat canvia: abans de mirar rendiment, treu una còpia del que t'importi. Si el disc ja és un SSD, aquest diagnòstic no aplica i cal mirar memòria o arrencada.

Gairebé sempre, si el disc mecànic és el coll d'ampolla i la resta de l'equip aguanta: processador i memòria decents amb un disc de plats són la combinació més desaprofitada que existeix, i el salt es nota des de la primera arrencada. El que determina si val la pena no és una xifra fixa, sinó tres preguntes: si l'equip admet ampliar memòria si calgués més endavant, si el sistema operatiu que necessites segueix sent compatible amb aquest maquinari, i si la resta de components té diversos anys de vida útil per davant o el disc és la primera peça d'una llista llarga de substitucions. Si l'equip ja porta SSD i segueix lent, canviar-lo de nou no arregla res: el problema és a la memòria, l'arrencada o, més rarament, programari maliciós. Migrar el sistema a l'SSD sense reinstal·lar de zero és l'habitual i conserva els teus programes i configuració, així que no cal començar de nou.

Un, i amb el sistema operatiu actualitzat importa més que la marca de l'antivirus. Instal·lar-ne dos alhora no dobla la protecció: es trepitgen l'accés als mateixos fitxers, es alenteix l'equip i de vegades un antivirus en bloqueja un altre pensant que és ell mateix el sospitós, cosa que deixa finestres sense vigilància real. L'antivirus integrat a Windows cobreix de sobres un ús normal si el sistema rep les seves actualitzacions; el salt de protecció real no ve d'afegir una segona capa d'antivirus, sinó de mantenir el sistema i els programes al dia, fer còpies de seguretat periòdiques i desconfiar del que arriba per correu o per trucada abans de fer clic. Si el teu equip forma part d'una empresa, aquesta gestió centralitzada sí que justifica una solució addicional pensada per a això, diferent d'instal·lar dos programes d'escriptori solts que competeixen entre ells pels mateixos recursos.

Molt poc, i alguns directament empitjoren el problema que diuen resoldre. El seu patró és sempre el mateix: s'instal·len també a l'arrencada —justament el que fa que un equip vagi lent—, mostren un escaneig amb desenes d'«errors crítics» que en realitat són entrades de registre sense importància, i darrere d'aquesta alarma ofereixen la versió de pagament com a única sortida. Si un anunci promet accelerar el teu PC un percentatge concret, és publicitat amb mètriques inventades, no una dada mesurable: cap programa de neteja recupera el rendiment que perd un disc mecànic esgotat ni substitueix la memòria que falta. L'única cosa d'aquesta categoria que té sentit real és el que ja pots fer tu mateix gratis des de les eines del propi sistema: alliberar espai al disc, revisar què arrenca sol i mantenir el sistema actualitzat. Si ja tens un d'aquests programes instal·lat i no recordes haver-lo triat tu, és bon moment per desinstal·lar-lo i comprovar què canvia.

És la solució bruta, i de vegades és la correcta, però mai el primer pas. Abans de formatar cal una còpia comprovada de les dades —comprovada de debò, no només iniciada—, perquè si alguna cosa falla a mig procés no hi ha marxa enrere. I si la causa real era un disc mecànic esgotat o falta de memòria, formatar no canvia res: el sistema arrenca net, va bé una estona curta i torna a anar lent en qüestió de dies, perquè el maquinari segueix sent el mateix. Formatar té sentit quan el sistema està tan carregat de programes, restes i configuracions acumulades en anys que netejar peça a peça trigaria més que començar de zero, o quan hi ha una sospita seriosa de programari maliciós que no es resol amb una anàlisi normal. Fora d'aquests casos, és més ràpid i menys arriscat diagnosticar primer què falla i arreglar només aquesta peça, que és exactament el que fem abans de proposar un formatatge.

Depèn del que calgui, no només de la llista de tasques. Un manteniment de programari —neteja de l'arrencada, actualitzacions, revisió d'espai— es resol el mateix dia, perquè no depèn de peces ni d'encàrrecs. Si cal canviar el disc i migrar el sistema, el temps el marca sobretot la quantitat de dades a moure i si la migració es fa clonant el disc antic o instal·lant de zero: clonar sol ser més ràpid, però exigeix que el disc d'origen encara es llegeixi bé, així que si ja fa soroll no és l'opció. Si necessites treballar amb l'equip aquests dies, digues-ho en deixar-lo: moltes vegades es pot prioritzar deixar-lo operatiu amb el mínim el mateix dia i completar la resta sense que en depenguis. El que allarga un termini gairebé sempre és trobar alguna cosa no prevista en obrir l'equip, no la reparació en si.

No hi ha un llindar fix en euros perquè depèn de tres coses que canvien segons l'equip: quantes peces calen alhora —no és el mateix un disc que un disc més memòria més bateria—, si aquestes peces encara es fabriquen per a aquest model, i si l'equip, encara que funcioni perfecte, segueix admetent el sistema operatiu i els programes que necessites fer servir avui. Un portàtil amb una sola peça fluixa i per la resta sa sol merèixer la reparació sense dubtar-ho. Un equip que necessita diverses peces alhora, que ja no rep actualitzacions de seguretat de fàbrica, o per al qual ja costa trobar recanvis, entra en terreny on cal comparar abans de decidir. Et donem aquesta comparació amb xifres reals de l'equip que tenim al davant, no una taula genèrica, i si la conclusió és que no val la pena arreglar-lo t'ho diem encara que signifiqui no vendre't res.