El PC no arrenca:
què t'està dient

Quan no s'encén cap llum ni gira cap ventilador, l'equip no rep corrent o la font d'alimentació no l'entrega. Abans de pensar en una avaria, descarta el més senzill: prova l'endoll amb un altre aparell, treu la regleta del mig, revisa que el cable estigui ben encaixat pels dos extrems i, en un ordinador de sobretaula, que l'interruptor de la part del darrere de la font estigui en posició d'encès. En un portàtil, connecta el carregador i fixa't si se n'encén el pilot; si la bateria estava completament descarregada, deixa-la carregar una estona abans de tornar a provar. Si amb tot això continua sense donar senyals, el més probable és la font, el carregador, el botó o la placa base, i aquí ja no hi ha cap comprovació casolana segura: obrir una font d'alimentació no és una opció, perquè els seus condensadors poden conservar càrrega fins i tot desendollada.

Que l'equip rep corrent, però alguna cosa no arriba a completar l'arrencada o la imatge no arriba al monitor. El primer és descartar la part més ximple, que també és de les més freqüents: monitor apagat, entrada de vídeo equivocada al menú del monitor, cable fluix o, en ordinadors de sobretaula amb targeta gràfica, el cable connectat a la sortida de la placa base en lloc de la de la targeta. Provar amb un altre monitor, una tele o un cable diferent ho aclareix en minuts. Si la pantalla continua negra amb tot això descartat, les sospitoses habituals són la memòria, la targeta gràfica, la font o la placa base. Tingues en compte també que alguns equips recents triguen bastant més del normal en la primera arrencada després de canviar la memòria o actualitzar la BIOS, perquè ajusten la memòria abans de mostrar imatge: dona-li un parell de minuts abans d'apagar-lo a la força.

Són el mateix equip dient-te quina peça ha fallat en la comprovació inicial que fa abans de carregar el sistema. El problema és que el codi no és universal: cada fabricant de placa base o de BIOS fa servir les seves pròpies combinacions de xiulets llargs i curts, i fins i tot dins d'una mateixa marca canvien entre generacions. Per això una taula genèrica trobada a internet et pot portar a la peça equivocada. El que és útil és anotar el patró exacte, quants xiulets, llargs o curts, si es repeteixen, i buscar-lo al manual de la teva placa o del teu model d'equip. Moltes plaques modernes no porten altaveu i en canvi tenen uns petits pilots retolats que es queden encesos en la fase que falla, i alguns portàtils fan parpellejar el pilot d'encesa o el de majúscules amb un patró concret. Sigui quina sigui la forma, apunta-ho: ens estalvia temps de diagnòstic.

No necessàriament, però és una de les possibilitats i la que més importa descartar. Que aparegui el logo del fabricant vol dir que la part bàsica de l'equip funciona: la fallada arriba després, en intentar carregar el sistema. Les causes habituals són una actualització que es va tallar a mitges, fitxers d'arrencada malmesos, un llapis USB o un disc extern connectat que l'equip intenta fer servir per arrencar, un sobreescalfament o, efectivament, un disc que comença a fallar. El primer és desconnectar tot el que no sigui imprescindible i llegir amb calma si apareix algun missatge abans del reinici; una foto amb el mòbil ajuda. Si sents clics, xerrics o el disc que arrenca i s'atura, deixa de provar-ho en aquell mateix moment: cada reinici en bucle és una arrencada més d'un disc que pot estar malmès, i això és just el que complica recuperar el que hi ha a dins.

Deixa que acabi un cicle complet sense interrompre'l, perquè de vegades resol el problema tot sol. Si torna al mateix punt, Windows ofereix un menú d'opcions avançades amb reparació d'inici, restaurar el sistema o desinstal·lar l'última actualització, i en un equip amb una còpia de seguretat recent provar aquestes opcions és raonable. El que no convé fer a cegues és triar «Restableix aquest PC», perquè segons l'opció que marquis pot treure els teus fitxers, ni llançar comprovacions de disc que hi escriuen a sobre per «arreglar-lo». Si el bucle es deu a un disc que està fallant, aquestes eines el tenen treballant molta estona i poden modificar just la zona on eren els teus documents. Així que la pregunta clau abans de tocar res és si tens còpia del que és important. Si no en tens, apaga l'equip i porta'l: primer s'assegura el contingut, després es repara el sistema.

En un ordinador de sobretaula, sí, si et sents còmode obrint la caixa; és una de les comprovacions que més sovint resol una pantalla negra amb els ventiladors girant. Apaga'l, desendolla el cable de corrent, toca una part metàl·lica sense pintar de la caixa per descarregar l'electricitat estàtica, obre les pestanyes del mòdul, treu-lo i torna'l a inserir recte i amb fermesa fins que les pestanyes es tanquin soles. Agafa els mòduls per les vores, sense tocar els contactes daurats, i no forcis res: si no entra, està girat. En un portàtil és una altra història: en molts models la memòria va soldada a la placa i en d'altres cal desmuntar força per arribar-hi, amb clips i cables plans fràgils pel camí. Aquí no compensa el risc. I si no et ve de gust obrir el sobretaula tampoc no passa res: és una comprovació de cinc minuts al taller.

Pot arreglar un sistema malmès, però és l'última opció, no la primera, i mai sense tenir abans les teves dades a recer. Reinstal·lar implica escriure molts gigues al mateix disc on hi ha els teus documents, i segons com es faci els pot esborrar directament o sobreescriure la zona on eren. A més, si la causa real era un disc que comença a fallar, la reinstal·lació anirà malament a mig procés o el sistema nou durarà poc, i hauràs gastat hores de funcionament d'aquest disc en el pitjor moment possible. L'ordre correcte és el contrari: primer comprovar l'estat del disc i copiar el que importa, després decidir si el sistema té solució o convé instal·lar-lo de zero. Si en aquest punt ja tens una còpia comprovada i el disc està bé, reinstal·lar és una solució neta i perfectament vàlida; si no la tens, és el pas que més vegades converteix un ensurt en una pèrdua.

Depèn de quina peça hagi fallat i de com estigui la resta de l'equip, així que no es pot respondre abans del diagnòstic. Un cable, un carregador, una font d'alimentació o un disc són reparacions acotades que solen tornar la vida útil a un equip que, per la resta, està bé. Una placa base en un portàtil de diversos anys, o diverses peces alhora en un equip que ja no rep actualitzacions del sistema, és una altra conversa, i convé comparar abans de decidir. El que sí que és independent d'aquesta decisió són les teves dades: encara que l'equip no mereixi la reparació, el que hi ha al seu disc gairebé sempre es pot treure i passar a l'ordinador nou si el disc està bé. Per això el primer és saber què ha fallat de debò. Amb això al davant et diem què costaria cada opció, i si la conclusió és que no compensa arreglar-lo, t'ho diem igualment.