Quant costa
recuperar dades?

Depèn de si la fallada és lògica o física, perquè són dues feines amb costos molt diferents. Un esborrat accidental, un formatatge o una partició corrupta es resolen amb programari, treballant sobre una còpia del disc sense obrir-lo: és el cas més barat. Un disc amb la mecànica danyada, que no es detecta, fa clics o gira i s'atura, exigeix obrir-lo en entorn controlat i de vegades peces d'un disc donant idèntic: és el cas car. Sobre aquesta base pesen a més altres factors: quants discs hi ha si és un RAID o un NAS, si les dades estan xifrades, si el cas és urgent i, sobretot, quant s'ha manipulat el disc abans de portar-lo. Cap d'aquests factors es pot valorar sense veure el disc, així que per telèfon donem el tram, no la xifra: copiar un disc sa va de 80 a 150 €, una fallada lògica de 200 a 400 € i una fallada física o de firmware de 500 a 1.500 €, sense IVA. El diagnòstic, de 40 a 60 € que es descompten si acceptes el pressupost, existeix precisament per poder dir el preu tancat abans de tocar res, mai a cegues.

Molt poc, i sol sorprendre. Recuperar 20 GB o 2 TB del mateix disc amb el mateix tipus de fallada costa pràcticament el mateix: la feina pesada està a accedir al disc i reconstruir-ne l'estructura, no a copiar els fitxers d'un en un. Un cop el disc és llegible, moure més o menys dades amb prou feines afegeix temps. El que sí que mou el preu de debò és el nombre de discs implicats, no la seva mida: un NAS amb diversos discs en RAID no es cobra com un disc solt, perquè a més d'accedir a cada disc cal reconstruir com estaven organitzats entre ells, i això és feina d'anàlisi, no de còpia. Per això, quan algú ens pregunta el preu donant primer la capacitat del disc, la pregunta que li tornem és quin símptoma té el disc i quantes unitats hi ha, no quants gigues.

Aleshores només pagues el diagnòstic: la recuperació no es cobra si no hi ha dades per lliurar. El que sí que fem sempre, abans de començar qualsevol intent, és dir la viabilitat real que veiem en el diagnòstic: si les probabilitats són baixes, t'ho diem amb claredat i decideixes tu si vols seguir endavant o no, en lloc que gastis diners en un intent a cegues que ningú t'ha explicat. Aquesta conversa forma part del diagnòstic, no és un pas a part. No dèiem ni diem percentatges d'èxit per endavant, perquè fins que no es treballa sobre el disc no se sap amb certesa què hi ha recuperable i què no; qualsevol xifra dita abans d'aquest punt és una promesa que no es pot sostenir. Preferim ser clars sobre el que encara no sabem que donar una expectativa que després no es compleix, i aquesta és la diferència amb qui cobra per intentar-ho sense més.

Seguir encenent-lo. Si la fallada és mecànica —clics, xerrics, un disc que gira i s'atura—, cada arrencada pot convertir un cas recuperable en un que ja no ho és, perquè un capçal que està tocant el plat ratlla, literalment, la superfície on hi ha les teves dades cada vegada que el disc gira. La temptació de «provar una vegada més a veure si arrenca» és exactament la que provoca aquest dany, i és acumulatiu: el disc que dilluns tenia bon pronòstic pot no tenir-lo divendres si s'ha encès diverses vegades entremig. Si el disc fa sorolls estranys, l'única acció correcta és apagar-lo i no tornar-lo a encendre, ni per «treure només l'important» ni per comprovar si segueix igual. Això inclou no deixar-lo en suspensió ni tancar la tapa del portàtil: cal apagar-lo del tot i portar-lo així.

Per a un esborrat simple en un disc que per la resta està sa, de vegades funcionen raonablement bé. El problema apareix en dues situacions concretes. La primera és que molts d'aquests programes escriuen al mateix disc del qual estan intentant recuperar, per desar índexs temporals o els mateixos fitxers recuperats, i això pot sobreescriure just el que buscaves abans que el programa arribi a trobar-ho. La segona és que, si la fallada té alguna cosa de mecànica, mantenen el disc encès i treballant durant hores, que és precisament el que cal evitar en aquest cas. Si les dades són reemplaçables, instal·ladors, còpies que ja tens en un altre lloc, provar amb un d'aquests programes no té gaire risc. Si les dades importen de debò i no hi ha cap altra còpia, no és on convé arriscar-se a fer la prova.

No, i circula des de fa vint anys tot i això. La idea és que el fred contreu metalls i allibera peces encallades, però el que realment aconsegueix ficar un disc al congelador és condensació: en treure'l i encendre'l, la humitat que s'ha format a dins entra en contacte amb l'electrònica i els plats, i això afegeix un dany nou a un disc que ja estava tocat. En el millor dels casos no canvia res; en el pitjor, converteix una fallada parcial en una de total. No hi ha cap versió d'aquest truc que sigui segura, ni bosses hermètiques ni temps concrets que ho arreglin: el problema és el mateix cicle de fred i condensació. Si un disc amb dades que t'importen ha començat a fer sorolls estranys, la resposta correcta continua sent la mateixa que per a qualsevol altre símptoma mecànic: apagar-lo, no manipular-lo, i portar-lo tal com està.

De vegades, i sol ser més difícil que en un disc mecànic tradicional. La diferència està en com gestionen l'espai: un disc mecànic deixa les dades on eren fins que alguna cosa les sobreescriu, però un SSD reorganitza i esborra blocs pel seu compte de forma contínua, com a part del seu funcionament normal, per mantenir el rendiment. Tan bon punt un bloc es marca com esborrat, aquest procés intern el pot fer desaparèixer de debò en molt poc temps, sense que l'usuari faci res més. Per això, amb un SSD, la rapidesa amb què es deixa d'utilitzar el disc després de detectar el problema importa més que amb un disc dur mecànic: cada minut que segueix encès i en ús és temps en què aquest esborrat intern pot continuar avançant. La recomanació és la mateixa que amb qualsevol altre suport: tan bon punt se sospita una fallada, deixar d'utilitzar-lo i portar-lo a diagnòstic.

Es pot intentar la recuperació física igual que en un disc sense xifrar, però el resultat només serveix si a més tens la clau o la contrasenya de recuperació. Sense elles, recuperar les dades del disc no serveix de gaire: el que s'obté continua sent illegible, perquè el xifratge no depèn de l'estat físic del disc sinó d'aquesta clau, i nosaltres no la tenim ni la podem generar. Això passa amb BitLocker, amb FileVault i amb el xifratge propi de molts NAS, i convé saber-ho abans de portar el disc: si guardes la clau de recuperació, porta-la també, perquè canvia per complet el que es pot fer amb el que es recuperi. La recomanació pràctica és guardar aquesta clau en un lloc diferent del mateix equip o del mateix NAS, per exemple en un gestor de contrasenyes o en paper guardat a part, precisament per al cas en què el disc original falli.