El disc fa soroll:
apaga'l ja

El clic rítmic, un cop sec que es repeteix a intervals regulars, el xerric o fregament que sona «com un disc ratllat», i el disc que gira uns segons i calla sense arribar a arrencar del tot. Aquests tres són mecànica interior fallant: capçals pegant al topall o a la superfície, o un motor que no aconsegueix posicionar-se. No és «el ventilador», ni el xiulet de la caixa, ni un clic aïllat de l'altaveu de la placa base en arrencar l'equip: aquests sorolls venen d'altres peces i no impliquen tocar el disc. Tampoc entra aquí el zumbit suau i constant que fa un disc mecànic sa mentre treballa, que és normal i no canvia amb el temps. La diferència pràctica és que el soroll dolent sol ser nou, repetitiu i va empitjorant en qüestió d'hores o dies. Si dubtes de quin és quin, apaga l'equip i descriu el so per telèfon abans de continuar-lo usant.

Depèn del moment exacte en què estiguis. Si el disc ja fa el soroll estrany, clic, xerric o arrencada tallada, la resposta és no: encendre'l «una estona més» per treure les fotos és exactament l'arrencada addicional que ratlla el plat una mica més, i pot convertir un cas recuperable en un que ja no ho és. Si el soroll és nou i el disc, en el moment en què el notes, encara munta amb normalitat, el marge que tens és de minuts, no d'una tarda sencera copiant carpeta per carpeta: copia l'essencial a un altre suport de seguida i apaga'l tan bon punt acabis, sense deixar-lo encès «per si de cas». Tan bon punt aparegui el soroll durant aquesta còpia, para't aquí mateix i apaga. La regla general, si tens qualsevol dubte sobre si el disc ja està danyat mecànicament, és no arriscar: apagar-lo i trucar pesa menys que perdre el que queda per ratllar el plat un cop més.

No, i és un dels dos trucs que més casos empitjoren. La idea popular és que el fred contreu les peces metàl·liques i allibera alguna cosa que estava encallada a dins, però el que aconsegueix de debò és ficar-hi humitat: en treure el disc del congelador i encendre'l, la condensació que s'ha format al seu interior entra en contacte amb l'electrònica i amb els plats, i això afegeix un dany elèctric o de superfície a un disc que ja estava tocat mecànicament. No hi ha cap manera «segura» de fer-ho, ni amb bosses hermètiques ni amb temps concrets: el problema és el mateix canvi de temperatura i la condensació que genera, no un detall de com s'executa el truc. L'altre truc que circula igual de malament és donar cops al disc per «desatascar» els capçals, que a la pràctica sol rematar el que encara funcionava parcialment. Cap dels dos substitueix apagar-lo i portar-lo tal com està.

Pitjor, no millor. Aquests programes necessiten tenir el disc encès i girant durant hores per escanejar-lo sencer buscant fitxers recuperables, i aquest temps de funcionament continu és just el que cal evitar quan la fallada és mecànica: cada minut que el disc gira amb un capçal tocant la superfície és superfície nova que es ratlla. A més, molts d'aquests programes desen índexs temporals o els mateixos fitxers que van trobant al mateix disc que estan escanejant, cosa que pot sobreescriure dades que encara no havien estat tocades. La combinació de les dues coses, disc encès moltes hores seguides més escriptura sobre el mateix disc, és de les pitjors que existeixen per a un disc amb símptomes mecànics, i és habitual que converteixi un cas que va començar sent recuperable en un que deixa de ser-ho. Aquests programes tenen sentit en un disc sa amb un esborrat simple, mai en un disc que fa sorolls.

No, i és una manera senzilla de saber si el problema és mecànic o d'un altre tipus. Un SSD no té plats que giren ni capçals que es mouen sobre una superfície: guarda les dades en memòria flash, sense cap peça mòbil a dins, així que físicament no pot produir un clic, un xerric ni el so d'un motor intentant arrencar. Si sents algun d'aquests sorolls, ve necessàriament d'un disc mecànic: el del mateix equip, el d'un NAS, o un disc USB extern de 2,5 polzades que porta un disc mecànic a dins en comptes de memòria flash. Quan un SSD falla, ho fa d'una altra manera, sense avisar amb so: deixa de detectar-se, es posa en mode de només lectura, o els fitxers comencen a corrompre's sense motiu aparent. Així que si el teu equip fa soroll i no saps si el disc intern és mecànic o SSD, aquest soroll ja t'està donant la resposta.

De vegades la fallada és només a la placa electrònica que va enganxada per fora del disc, i en aquest cas substituir-la per una compatible pot resoldre-ho sense tocar res de l'interior. El problema és que distingir des de fora si la fallada és només electrònica o si a més hi ha alguna cosa trencada als capçals o al motor no és fiable amb els símptomes que se senten: un clic pot venir de la placa fallant en alimentar el motor, o pot venir d'un capçal pegant al plat, i sonen semblants per a qui no ho ha vist per dins centenars de vegades. Canviar la placa a cegues pot no arreglar res o fins i tot danyar més el disc si el problema no era aquest. I obrir el disc a casa «per mirar» té un cost a part: l'interior no tolera la pols d'una habitació normal, i un plat amb una mota ja no es llegeix bé, cosa que no es desfà després.

Sí. Apagar el disc no esborra ni modifica res del que hi ha gravat als plats: les dades continuen exactament on eren, en el mateix estat, mentre el disc estigui parat. El que sí que pot continuar esborrant o danyant dades és encendre un disc la mecànica del qual ja està tocada, perquè cada arrencada implica que els plats tornen a girar i els capçals tornen a intentar posicionar-se sobre ells, i si un capçal ja està tocant la superfície, cada volta afegeix un ratllat nou sobre sectors que abans podien estar intactes. Per això el disc parat és, literalment, l'únic estat en què el dany no avança: no millora res per si sol, però tampoc empitjora mentre continuï apagat. Això és vàlid tant si el disc fa una hora que és apagat com si en fa diverses setmanes: el temps que passi parat, dins del que és raonable, no canvia el diagnòstic ni les probabilitats que tenia en el moment en què es va apagar.

Depèn de si cal obrir el disc o no, que és la diferència entre una fallada lògica i una de física, i de quant s'ha manipulat el disc abans de portar-lo: encendre'l diverses vegades després de començar a fer soroll, o haver-li passat algun programa de recuperació mentre ja fallava, sol encarir i complicar el cas més que gairebé qualsevol altre factor. També hi influeixen si hi ha diversos discs implicats, com en un RAID o un NAS, i si les dades estan xifrades. Cap d'aquests factors es pot valorar per telèfon ni a partir d'una descripció del soroll, així que no donem preus tancats sense veure el disc primer: el diagnòstic costa de 40 a 60 €, es descompta si acceptes el pressupost, i el preu es diu abans de tocar res, no després. Mentrestant, l'única cosa que pots controlar tu és no continuar encenent-lo, perquè això és just el que més mou el pronòstic i el cost final del cas.