Reparar o canviar
l'ordinador?

No val la pena quan el pressupost de la reparació, sumat i no per peces, s'acosta al que costa un equip nou equivalent, o quan l'ordinador ja no pot rebre un sistema operatiu amb suport de seguretat encara que l'avaria en si sigui barata d'arreglar. Aquesta segona raó és la que més es passa per alt perquè no es nota en encendre la màquina: continua funcionant igual que sempre, només que ja no és segur connectar-la a la xarxa del negoci. Hi ha un tercer senyal, més difícil d'admetre: quan l'avaria que porta el client és la segona o tercera en pocs mesos sobre el mateix equip. Aquí el problema no és la peça que ha fallat, és que la màquina sencera arriba al final, i seguir substituint peces soltes és allargar l'agonia en lloc de resoldre res. Demana sempre el pressupost complet abans de decidir, mai peça a peça.

La franja de cinc a set anys en un portàtil d'oficina és una mitjana, no una garantia: dins seu hi ha diferències grans segons l'ús. Un equip que viatja cada dia, que rep cops de motxilla o que treballa moltes hores seguides sense descansar envelleix abans que un que es queda quiet sobre una taula, perquè la calor i els cops acumulats desgasten la bateria, les frontisses i la placa abans d'hora. També hi pesa la gamma: un equip comprat pel preu més baix sol arribar als tres o quatre anys amb símptomes que un de gamma mitjana no mostra fins passats els sis. I hi ha un límit que no depèn gens del tracte que li donis, que és el del programari: quan el fabricant deixa de donar suport a aquella generació, el compte enrere el marca el calendari, no el desgast físic de l'equip.

Abans de gastar en res, fixa't en quan apareix la lentitud. Si triga molt només en arrencar i després va raonablement bé, gairebé sempre és programari: programes que s'obren sols en encendre que ningú recorda haver instal·lat. Si va lent tota l'estona, fins i tot amb poques coses obertes, i el llum del disc parpelleja sense parar, el principal sospitós és un disc dur mecànic fent de coll d'ampolla, i aquí el canvi a SSD sol resoldre-ho del tot. Diferent és si va bé amb una cosa oberta i s'encalla en obrir-ne diverses alhora: això apunta que falta memòria per al que li demanes avui, no per al que li demanaves quan el vas comprar. En aquest cas, si es pot ampliar memòria, és més barat que canviar d'equip sencer; si no es pot, aquí sí que comença a pesar la substitució.

La taula de l'article dona la regla general per edat, però hi ha dos matisos que la canvien. Un és si la resta de la carcassa està sana: una pantalla trencada per un cop en un portàtil que per la resta està impecable és un cas clar de canvi, però si el marc també està esquerdat o les frontisses ja fluixegen, la pantalla nova conviu malament amb la resta i dura poc. L'altre és la disponibilitat de la peça: en models de més de quatre o cinc anys, trobar el panell exacte es complica i s'encareix, i de vegades només hi ha peces de recanvi de qualitat inferior a l'original. Si el portàtil s'usa sempre a la mateixa taula, una altra opció abans de decidir és connectar-lo a un monitor extern mentre es valora la resta: resol la urgència sense gastar en la peça mentre es decideix si compensa reparar o substituir l'equip sencer.

Depèn molt de què li hagi caigut a sobre. Amb aigua sola, sense sals ni sucre, les possibilitats que arrenqui bé després d'un assecat i una neteja són força altes si es va actuar ràpid. Amb cafè, refrescos o qualsevol líquid amb sucre, la cosa canvia: en assecar-se deixa un residu enganxós i conductor que segueix fent curtcircuits dies després encara que l'equip semblés recuperat, així que aquí la neteja ha de ser més a fons, no només deixar-lo assecar. Si pots treure la bateria sense forçar res, fes-ho abans que ningú l'encengui per error. I tingues en compte que el diagnòstic no sempre és immediat: de vegades l'equip encén el primer dia i falla dues setmanes després, quan la corrosió ja ha avançat per dins. Per això convé revisar-lo encara que sembli que ha anat bé, sobretot si a dins hi ha dades que no estiguin copiades en un altre lloc.

El primer pas no és obrir el portàtil, és mirar la fitxa tècnica exacta del model, perquè el mateix fabricant ven versions amb memòria ampliable i versions amb memòria soldada sota el mateix nom comercial, canviant només el sufix de la referència. Si és ampliable, també cal fixar-se si té un mòdul o dos: amb un únic mòdul lliure es pot afegir sense tocar el que ja porta, amb mòduls ja ocupats cal substituir-los i no sempre compensa barrejar memòria de velocitat diferent, perquè el conjunt acaba funcionant a la velocitat del mòdul més lent. Com de notable és l'ampliació depèn de per a què facis servir l'equip: si treballes amb moltes pestanyes de navegador obertes alhora o amb programes d'edició, la diferència és clara; si l'ús és correu i ofimàtica bàsica, és probable que el coll d'ampolla sigui en un altre lloc i l'ampliació es noti menys del que s'esperava.

Abans de donar per fet que és la placa, val la pena confirmar el diagnòstic, perquè hi ha avaries que s'hi assemblen sense ser-ho: una font d'alimentació que falla de manera intermitent, un mòdul de memòria mal encaixat o fet malbé, o una pila de la placa esgotada poden donar símptomes gairebé idèntics a una fallada de placa real, i són molt més barats de resoldre. Si el diagnòstic confirma que és la placa, en un sobretaula convé mirar també la compatibilitat abans de decidir: substituir-la de vegades obliga a canviar també el processador o la memòria si el model ja no es fabrica, i aquí el càlcul s'acosta més al d'un equip nou del que semblava al principi. En un portàtil, tret que l'equip sigui recent i de gamma alta, gairebé sempre surt més a compte invertir aquests diners en l'entrada d'un equip nou que en una reparació que no deixa de ser un pedaç sobre una màquina que ja anava enrere.

Si l'equip era d'empresa, hi ha un pas que la llista general no cobreix i que convé no saltar-se: demanar o guardar constància que el disc s'ha esborrat o destruït, amb data i quin equip era. No cal res complicat, n'hi ha prou amb un document intern o l'albarà del gestor de residus, però si algun dia cal demostrar que aquelles dades ja no existeixen enlloc, aquesta constància és l'única cosa que ho prova. Per a ús particular, abans de vendre o regalar l'equip, tanca sessió a tots els comptes i desvincula'l dels serveis que el recordin com a dispositiu de confiança, no només esborris fitxers. I si l'equip funciona però ja no et serveix, valora donar-lo a algú amb menys exigències abans que vendre'l per poc diners: per navegar, escriure documents o fer videotrucades, un equip d'uns anys enrere continua sent perfectament vàlid encara que ja no aguanti feina exigent.