Servidor a l'oficina
o al núvol

Són dues coses diferents que s'anomenen igual. La primera és contractar serveis ja fets: el correu, els fitxers compartits i les eines d'oficina a Microsoft 365 o Google Workspace, el programa de gestió en la versió que el fabricant allotja ell, les còpies en un servei de còpies. No administres cap servidor; pagues per usuari i mes. La segona és llogar una màquina virtual en un centre de dades i instal·lar-hi el mateix que tenies a l'armari: Windows Server, la base de dades, el programa. Continua sent un servidor que algú ha d'administrar, només que és en un altre lloc i es paga per mesos. Quan algú et ven el núvol, pregunta quin dels dos: el primer treu feina d'administració; el segon la canvia de lloc.

El primer any gairebé sempre, perquè no cal comprar res. A partir del tercer, depèn. Un servidor a l'oficina és una despesa gran un cop, més la llicència, el SAI, el manteniment i les còpies, i dura cinc o sis anys. El núvol és una quota mensual per usuari o per màquina que no s'acaba mai i que puja quan afegeixes gent, espai o serveis. Per a una empresa petita que només necessita correu i fitxers, el núvol sol sortir millor, perquè el servidor propi estaria gairebé buit. Per a una amb un programa que exigeix servidor i molts usuaris, el servidor propi ben dimensionat sol amortitzar-se. L'honest és fer el compte a cinc anys amb tots dos, incloent-hi al servidor propi el temps de qui l'administra, i no quedar-se amb la quota del primer mes.

Primer pregunta al fabricant del programa si té versió allotjada per ells o si suporta instal·lar-se en una màquina virtual al núvol. Molts programes de gestió, de taller, de clínica o d'assessoria tenen ja totes dues opcions, i alguns estan retirant la versió de servidor local. Si només existeix la versió local, aleshores sí: aquell programa decideix per tu, i el raonable és mantenir un servidor a l'oficina per a ell i passar al núvol tota la resta, que és l'opció mixta. El que no convé és endur-se a una màquina virtual al núvol un programa pensat per a xarxa local sense provar-lo abans: hi ha programes que van bé i d'altres que es tornen inservibles per la latència, i es descobreix amb els usuaris a dins.

Amb tot al núvol, l'oficina es queda sense treballar: sense correu, sense fitxers, sense programa. Per això el núvol exigeix una connexió fiable i, a la pràctica, una segona línia de recanvi per un altre camí, que expliquem a internet de recanvi per a un negoci. Amb el servidor a l'oficina, el de dins continua funcionant sense internet: el programa, els fitxers i la impressió; només es perd el correu i el de fora. És l'argument més sòlid a favor del servidor local en llocs amb mala connexió, i deixa de ser-ho tan bon punt arriba una bona fibra amb recanvi. També funciona a l'inrevés: amb el servidor a l'oficina, si marxa la llum, es para tot, i per això porta SAI.

Fa les seves, perquè el seu servei no caigui. No fa les teves. Si algú esborra una carpeta compartida, un empleat descontent buida la seva bústia en marxar o un ransomware xifra els fitxers sincronitzats, el proveïdor recupera el que la seva paperera permeti, que sol ser un termini curt, i res més. Microsoft i Google ho diuen per escrit: la responsabilitat de les dades és del client. Per això un entorn al núvol necessita una còpia a part, en un altre servei o en un NAS a l'oficina, igual que el servidor local necessita una còpia fora. La regla 3-2-1 de les còpies val per a tots dos.

Algú amb nom, en tots dos casos. Un servidor a l'oficina necessita actualitzacions, còpies comprovades, un SAI amb apagada ordenada, vigilància de discos i algú que se n'assabenti quan alguna cosa falla; sense això, arriba el dia que no arrenca i no hi ha còpia. Un entorn al núvol necessita menys, però no res: donar d'alta i de baixa usuaris, configurar el doble factor, revisar qui té accés a què, vigilar la còpia externa i els comptes de qui ja no hi és. Si a l'empresa no hi ha ningú per a això, el que toca és un manteniment contractat amb un tècnic assignat, sigui quina sigui l'opció. El que no funciona és un servidor, a l'oficina o al núvol, que ningú mira.