Què és un SAI
i quan cal

La regleta amb protecció contra sobretensions només actua quan arriba un pic de tensió, per exemple per una tempesta, i el desvia perquè no arribi als equips. Si marxa la llum, encara que sigui un segon, la regleta no hi pot fer res: els equips s'apaguen de cop igual que si estiguessin endollats a la paret. El SAI porta una bateria i, quan detecta que falta el corrent, passa a alimentar els equips des d'ella, de manera que un microtall no es nota i un tall llarg dona temps a apagar amb ordre. Molts SAI inclouen també protecció contra sobretensions, així que a la pràctica fan el que fa la regleta i alguna cosa més. El que no convé és pensar que una regleta cara protegeix contra els talls: protegeix contra una altra cosa. I en molts SAI no totes les preses tenen bateria; algunes són només de protecció, i cal mirar quines són abans d'endollar.

Són dues maneres d'expressar la potència. Els VA, voltamperes, són la potència aparent; els W, watts, la potència real que consumeixen els equips. Els watts són sempre iguals o menors que els VA, perquè s'obtenen multiplicant els VA pel factor de potència del SAI, i aquest factor és menor que u. Per això un SAI anunciat amb una xifra gran de VA pot donar força menys watts dels que sembla. El número que importa per triar són els W: suma el consum real del que connectaràs, que surt a l'etiqueta o la fitxa de cada equip, i tria un SAI la potència en watts del qual el superi amb marge. Si el fabricant només dona els VA i no els watts, desconfia'n o demana-li'ls. I recorda que la potència diu quant aguanta connectat, no quant de temps: això és l'autonomia, i és una altra dada.

Depèn de la bateria i, sobretot, de quant consumeix el que hi tens connectat: el mateix SAI dura molt més amb un router i un NAS que amb un ordinador de sobretaula amb una pantalla gran. Els fabricants publiquen taules o calculadores d'autonomia segons la càrrega, i és la manera correcta de saber-ho, perquè una xifra única a la capsa sol estar mesurada amb poca càrrega. Per a la majoria d'oficines i cases l'autonomia no ha de ser llarga: n'hi ha prou que cobreixi els microtalls, que són el més freqüent, i que doni temps a apagar el NAS o el servidor amb ordre en un tall llarg. Si necessites continuar treballant hores sense llum, un SAI d'oficina no és l'eina: això és una altra conversa, amb un altre pressupost. Tingues en compte també que les bateries es gasten amb els anys i l'autonomia real baixa, així que convé provar-lo de tant en tant, no només el dia que es compra.

Depèn del que protegeixis i de com sigui la xarxa elèctrica del lloc. L'off-line, o standby, deixa passar el corrent del carrer tal qual i només entra amb la bateria quan hi ha un tall; és el més senzill i sol bastar per a un ordinador de casa o un router. El de línia interactiva, a més, corregeix les pujades i baixades de tensió sense tirar de bateria, i és el més raonable per a la majoria d'oficines petites, NAS i servidors modestos. L'online, o de doble conversió, genera sempre el corrent des de la seva pròpia electrònica, així que els equips no veuen mai la xarxa elèctrica; és el que es posa en servidors crítics o en llocs amb una xarxa molt inestable. La norma europea IEC 62040-3 els classifica com a VFD, VI i VFI, per si ho veus a la fitxa tècnica. Més protecció vol dir més preu, més calor i més soroll, així que no cal l'online per a tot.

És la funció que converteix un SAI en alguna cosa més que una bateria. El SAI es connecta per USB, o per xarxa en els models que ho permeten, a l'equip que protegeix, i l'avisa que ha marxat la llum i de quanta bateria queda. Amb això, el NAS, el servidor o l'ordinador es poden apagar sols i bé, tancant fitxers i bases de dades, abans que la bateria s'esgoti. Sense aquesta connexió, el SAI aguanta uns minuts i després l'equip s'apaga de cop igual que sense SAI, només que una estona més tard; si el tall dura més que la bateria, no has guanyat res. Molts NAS admeten un SAI per USB directament des de la seva configuració, i alguns poden avisar altres equips de la xarxa perquè també s'apaguin. És el primer que cal configurar després d'endollar-lo, i el que més sovint es queda per fer.

El que consumeix molt de cop i no guarda dades. La impressora làser és l'exemple clàssic: en escalfar el fusor demana molta potència de sobte i pot sobrecarregar el SAI o deixar-lo sense bateria en no res. Tampoc no tenen sentit estufes, escalfadors, cafeteres o qualsevol aparell que escalfi, pel mateix motiu. El que sí que hi ha d'anar connectat és el que guarda dades o no pot parar: el NAS, el servidor, l'ordinador on hi ha el programa de gestió, el router i el switch, perquè la xarxa i la connexió no caiguin, i el gravador de les càmeres si n'hi ha. Les pantalles són opcionals: connectar-les permet veure què passa durant el tall, però consumeixen bateria que potser necessitaràs per apagar amb ordre. Abans d'endollar, revisa quines preses del SAI tenen bateria i quines només protecció contra pics, perquè molts models en porten dels dos tipus.