Per què va lent
el wifi

Amb un cable de xarxa, i repetint la prova en el moment en què realment notes la fallada, no en una altra hora qualsevol. Connecta un portàtil directament al router amb un cable i fes exactament el que et fallava: la videotrucada, la descàrrega, el vídeo. Si per cable tot va bé, la línia funciona correctament i el problema és entre el router i l'aparell que fas servir, no a l'escomesa ni al contracte. Si per cable també falla, sobretot si falla a la mateixa hora o de manera repetida, aleshores sí que hi ha motiu per trucar a l'operador, i hi truques amb una dada objectiva a la mà en lloc d'una sensació, cosa que canvia bastant com et tracten a l'altre costat. Un matís important: si la fallada és intermitent, prova per cable diverses vegades en moments diferents, perquè un sol intent bo no descarta un problema de línia que només apareix en certes hores del dia.

Perquè el contracte mesura el cabal que arriba fins al router, no el que en surt per wifi, i aquesta diferència és la que la gent no espera. Tant se val que sigui d'1 Gb: tan bon punt el senyal surt del router s'ha de repartir entre tots els dispositius connectats, travessar els murs de la casa, competir amb les xarxes dels veïns que fan servir el mateix espai de ràdio i ajustar-se a la velocitat de l'aparell més lent que tinguis engegat en aquell moment. Cap wifi domèstic entrega per l'aire la mateixa velocitat que arriba per cable, i com més lluny del router i més obstacles pel mig, més es nota. Per això el diagnòstic correcte no és «el meu operador m'enganya», sinó separar les dues parts: comprovar amb un cable que el gigabit arriba al router, i a partir d'aquí tractar el repartiment per la casa com un problema a part, que s'arregla amb la instal·lació interior, no canviant de companyia.

A la de 5 GHz sempre que hi arribi amb marge, perquè és més ràpida i està molt menys ocupada que la de 2,4 GHz, que comparteixen pràcticament tots els veïns de l'edifici a més de bastants aparells domèstics. L'excepció és quan ets lluny del router o amb diversos murs pel mig: allà la de 5 GHz pot arribar tan feble que la de 2,4 GHz, tot i ser més lenta, dona un resultat més estable, perquè travessa millor els obstacles. Si el teu router emet totes dues bandes amb el mateix nom de xarxa, el mòbil tria pel seu compte segons un criteri que no sempre coincideix amb el que et convé, i de vegades es queda enganxat a la banda pitjor fins i tot estant a prop del router. En aquest cas val la pena separar els noms de xarxa, encara que sigui temporalment, per comprovar quina va millor a cada punt de la casa abans de decidir si les deixes juntes o separades.

Serveix com a prova de diagnòstic, no com a arranjament permanent, i la clau és el que passa després de reiniciar. Si en apagar-lo i tornar-lo a encendre la connexió millora clarament durant diverses hores i després torna a degradar-se a poc a poc, és un senyal força clar que el router s'està saturant amb l'ús, ja sigui per memòria, per calor o pel nombre de dispositius connectats, i aquest patró és una dada útil per decidir si toca substituir-lo. Si en canvi reiniciar no canvia res, el problema probablement no és al router sinó a la cobertura, el canal o algun aparell concret, i convé mirar per aquí en lloc de seguir reiniciant sense motiu. El que no és normal és necessitar reiniciar-lo cada dia perquè aguanti: això no és manteniment, és un router que avisa que ja no dona per a l'ús que li estàs demanant, i mereix revisió o canvi en lloc de conviure-hi com un hàbit.

Gairebé mai, i és una de les compres de què més es penedeix la gent. Un repetidor clàssic rep el senyal per wifi i el torna a emetre per wifi, així que cada salt li resta bona part de la velocitat disponible, i a més crea una segona xarxa amb nom propi a la qual els dispositius s'enganxen encara que doni pitjor resultat que l'original, sense que ningú entengui per què el mòbil «va pitjor des que vam posar el repetidor». Un sistema mesh ben col·locat és una altra cosa: els nodes parlen entre ells per un canal dedicat en lloc de competir pel mateix aire que fan servir els dispositius, així que reparteix sense penalitzar tant la velocitat. Però ni el repetidor ni el mesh arreglen res si el problema real no és de repartiment sinó de saturació de canal, de la línia o d'un aparell concret: en aquests casos afegir un node més només suma una altra xarxa competint pel mateix espai, sense tocar la causa real.

Perquè entre els dos punts hi ha obstacles que atenuen el senyal molt més que la distància en línia recta, i això és el que més sorprèn la gent quan ho comprova. Deu metres de passadís lliure gairebé no resten senyal; un sol mur de càrrega, un forjat entre plantes, un armari encastat ple de roba o un mirall gran de cos sencer poden restar més que travessar tota la casa per un passadís lliure. També compta l'angle: el senyal travessa millor un mur de cara que en diagonal, perquè en diagonal recorre més gruix de material encara que la distància al plànol sembli curta. Per això la solució gairebé mai és «un router més potent», que segueix xocant amb el mateix obstacle, sinó canviar el punt des d'on s'emet el senyal, de manera que el trajecte fins a l'habitació problemàtica creui menys obstacles seriosos o els creui de cara en lloc de en diagonal.

Sí, i és de les causes que menys se sospiten perquè l'aparell lent no és el que s'està fent servir en aquell moment. El wifi és un torn compartit: només un dispositiu transmet a la vegada en cada banda, així que un d'antic que només parla en 2,4 GHz i a poca velocitat ocupa el seu torn molt més temps del que li correspondria per enviar la mateixa quantitat de dades, i mentrestant la resta espera, encara que tots tinguin senyal excel·lent. Els sospitosos habituals són aparells que gairebé ningú mira: una impressora antiga, una càmera de vigilància de gamma baixa, un altaveu o una bombeta intel·ligent barata. Per identificar el culpable, apaga el wifi de tot el que no estiguis fent servir en aquell moment i repeteix la prova que et fallava; si millora de manera notable, ves reconnectant els aparells d'un en un fins a trobar quin ho empitjora un altre cop, i aquella unitat és la que convé cablejar o substituir.

Quan la fallada per cable és igual de dolenta que per wifi: aleshores el wifi queda descartat del tot i el problema és de la línia o del router de l'operador. També quan el tall té un patró horari clar, per exemple sempre a la mateixa hora o cada vegada que arrenca un electrodomèstic concret, perquè això sol apuntar a interferència elèctrica o a saturació previsible, cosa que convé mesurar en lloc de seguir provant a cegues. I quan ja has fet les comprovacions de banda, canal i aparells connectats i el resultat segueix igual de dolent: en aquest punt insistir pel teu compte comença a costar més temps del que val, i el que sol faltar és un diagnòstic de cobertura fet amb dades reals, no una altra ronda de proves casolanes. Quan truquis o demanis una visita, porta el resultat de la prova per cable i, si la tens, l'hora a què passa la fallada: amb això el tècnic comença a mig camí.