Càmeres wifi
o PoE?

Power over Ethernet: alimentació pel mateix cable de xarxa, sense necessitat de cap endoll addicional al punt on va la càmera. El cable de parell trenat que ja porta les dades també porta el corrent, que entrega el gravador o un switch PoE amb prou potència per al nombre de càmeres connectades. A la pràctica això simplifica molt la instal·lació: ningú ha d'obrir un punt de llum a la façana, i si la càmera es penja o es queda congelada, n'hi ha prou amb desendollar i tornar a endollar el cable al switch per reiniciar-la, sense pujar cap escala. Hi ha diferents estàndards de PoE segons la potència que entreguen, i les càmeres de més resolució o amb focus integrat demanen més vats que una càmera bàsica, així que convé comprovar que el gravador o el switch que ja tens suporta la potència que la càmera triada necessita abans de comprar-la.

El cable de dades sí que te l'estalvies, però el de corrent gairebé mai desapareix, tret que triïs una càmera de bateria amb les limitacions que això comporta. Una càmera wifi que grava en continu consumeix de manera constant i necessita un endoll permanent al punt exacte on va instal·lada, que en una façana o un magatzem gairebé mai existeix d'entrada. En la majoria dels casos acabes cridant algú per portar corrent fins a aquell punt, exactament la mateixa feina que caldria per portar-hi un cable de xarxa. La diferència real no és si es passa cable o no, sinó quin: un de corrent que només alimenta, o un de xarxa que alimenta i a més transporta la imatge sense dependre del wifi de la zona. Abans de triar wifi per estalviar-te obra, comprova si el punt ja té un endoll a prop; si no en té, l'estalvi que t'imaginaves no existeix.

Resolen el problema de l'endoll a canvi d'un altre: no graven en continu, sinó que s'activen per detecció de moviment i arrenquen amb un petit retard abans de començar a gravar de debò. Aquell primer segon o dos, que sol ser justament el moment en què es veu la cara de qui entra al pla, es perd gairebé sempre. A això s'hi suma el manteniment: cal recarregar-les cada pocs mesos, i com més càmeres de bateria tinguis instal·lades, més cops l'any et toca baixar-les, carregar-les i tornar-les a muntar, amb el punt sense cobertura mentre dura la càrrega. Són una solució raonable per a un punt puntual i de baix risc, però no per a la càmera que de debò t'importa, la de la porta o la caixa, on el buit d'arrencada i els períodes sense bateria pesen més que la comoditat de no tenir cable pel mig.

Poden, i és un efecte que sorprèn qui no l'ha viscut abans. A diferència d'un mòbil o un portàtil, que fan servir la xarxa a estones, una càmera de seguretat transmet vídeo de manera pràcticament constant mentre grava, cosa que suposa una càrrega contínua sobre el router que cap altre aparell de casa genera. Dues o tres càmeres compartint la mateixa xarxa wifi amb el televisor, els mòbils i les videotrucades solen notar-se, sobretot si són lluny del router, amb parets pel mig, i transmetent en la banda de 2,4 GHz, que a més de tenir menys amplada de banda sol estar ja saturada pels veïns. La solució passa per separar la xarxa de les càmeres de la xarxa de casa sempre que el router ho permeti, fer servir 5 GHz quan hi arribi amb garanties, i no donar per fet que és només una càmera més sense comprovar-ho amb l'ús real durant uns dies.

PoE parteix amb avantatge perquè el senyal viatja per un cable físic que no es pot interceptar ni degradar des de fora de l'habitatge, mentre que un senyal wifi es pot saturar amb soroll a la mateixa banda o, en casos extrems, bloquejar amb un inhibidor. No és l'escenari típic d'un robatori domèstic improvisat, però sí que és un risc real en negocis o naus on algú pot estudiar la instal·lació abans d'actuar. Dit això, en la immensa majoria dels casos el que compromet la seguretat d'una càmera no és el mitjà de transmissió sinó la contrasenya del gravador o de l'app que la controla, que si és feble o queda per defecte deixa la porta oberta independentment de si la càmera és wifi o PoE. Canvia aquesta contrasenya, actualitza el firmware i no publiquis el gravador directament a internet sense protecció, i la diferència entre wifi i PoE passa a un segon terme.

Sí, i de fet és el que acabem fent en bastantes instal·lacions reals: PoE en tot el que es pot cablejar sense complicacions, i una càmera wifi puntual al lloc únic on portar-hi cable surt desproporcionat, com una caseta al fons de la parcel·la o un punt a l'altra banda d'un pati. El que importa és que totes les càmeres, siguin wifi o PoE, gravin al mateix gravador i es gestionin des de la mateixa aplicació, en lloc d'acabar amb dos sistemes independents, dues aplicacions diferents i dos terminis de conservació de les gravacions que ningú revisa igual. Aquesta fragmentació és l'error habitual quan algú afegeix una càmera wifi pel seu compte a una instal·lació PoE ja existent: la càmera funciona, però deixa de ser un sistema únic i passa a ser dos sistemes que casualment comparteixen la mateixa paret de la casa.

Cent metres des del switch o el gravador fins a la càmera és el límit estàndard del cablejat de xarxa, i aquesta distància cobreix sense problema la pràctica totalitat d'habitatges, locals i naus de mida normal. Quan la distància real supera aquest límit, per exemple en una nau molt llarga, entre dos edificis separats o en una finca gran, la solució no és forçar el cable sinó afegir un switch PoE intermedi que rebi el senyal i el torni a distribuir des d'un punt més proper a la càmera. És un càlcul que convé fer amb un plànol real del recorregut abans de comprar res, perquè descobrir-ho amb el cable ja comprat i tallat surt més car que planificar-ho amb antelació. En instal·lacions domèstiques normals aquest límit gairebé mai és el problema; on sí que apareix sovint és en parcel·les grans, polígons i finques amb diverses naus separades entre si.

Aquest és precisament el cas on el wifi guanya amb claredat davant del PoE. La solució passa per col·locar càmeres wifi als punts on ja hi ha un endoll a prop, sense foradar parets ni obrir canaletes, assumint des del principi que la qualitat i l'estabilitat seran una mica menors que amb una instal·lació cablejada, i que el dia que et mudis les càmeres se'n van amb tu sense deixar res instal·lat a l'habitatge. Convé triar un bon punt d'accés wifi, situar les càmeres tan a prop com sigui possible i fer servir la banda de 5 GHz si l'abast ho permet, per minimitzar els talls i els reenquadraments que són el problema habitual d'aquest tipus d'instal·lació. No és la solució ideal, però és una decisió perfectament raonable quan es pren sabent exactament què es renuncia a canvi de no fer obra a l'habitatge.