Quantes càmeres
necessito?
No es decideix per metres quadrats, es decideix per punts crítics: accessos, caixa i tot allò que valgui diners. En una casa n'hi ha prou amb 2 o 3; en un comerç petit, 3 o 4. Aquí tens el mètode per comptar-los tu mateix, i el càlcul del disc que necessitaràs.
Per Ismael Vázquez, fundador i tècnic · Publicat el 26 de juliol de 2026
No es compten metres, es compten punts
La pregunta que ens arriba per telèfon gairebé sempre ve formulada a l'inrevés.
Com es pregunta
«Tinc un local de 80 metres, quantes càmeres necessito?» Els metres quadrats no diuen res: un local diàfan de 80 m² es cobreix amb menys càmeres que un pis de 60 m² amb passadís i tres habitacions. El que manda és quants llocs diferents cal veure, no quanta superfície hi ha.
Com convé preguntar-la
«Quins llocs del meu local necessito poder veure després?» Aquesta pregunta sí que té resposta, i a més és curta: els accessos, el lloc on hi ha els diners i el lloc on hi ha allò que val diners. Cadascun és un punt crític, i cada punt crític que no puguis resoldre amb un enquadrament compartit és una càmera.
Com comptar els teus punts crítics
Cinc minuts amb un plànol, o fent una volta pel local amb el mòbil. No cal saber res de càmeres per fer-ho.
Marca cada entrada
Portes, portalades, finestres accessibles des del carrer o des d'un pati, i la sortida d'emergència. Cada punt per on es pot entrar sense trencar res és un punt crític, i sol ser el més rendible de tots: una imatge frontal d'algú entrant val més que deu d'un passadís buit.
Marca on hi ha diners
La caixa, el calaix del datàfon, la taula on es compta en tancar. Aquí importa l'enquadrament més que la càmera: s'enfoca la superfície de treball i les mans, no la cara de qui hi ha al davant.
Marca el que val diners
El magatzem, la vitrina del gènere car, el rack d'informàtica, les eines, la zona de paqueteria. Allò que, si desapareix, t'obliga a fer una denúncia.
Ajunta els que comparteixen visió
Ara agrupa: dos punts que es veuen des del mateix lloc i amb la mateixa orientació són una càmera. Dos punts que exigeixen mirar en direccions diferents en són dues, encara que estiguin a tres metres. Aquí és on el compte baixa de debò.
Comprova els punts cecs
Posa't a cada càmera imaginària i pregunta't què queda fora. Si la resposta inclou un accés o la caixa, mou la càmera abans d'afegir-ne una altra. Gairebé sempre es resol canviant de cantonada, no comprant més.
Compta el resultat
Els grups que et quedin són les càmeres que necessites. Si el número t'ha sortit alt, repeteix el pas quatre: la primera volta gairebé sempre sobreestima.
Amb què es resol habitualment cada lloc
Xifres del que veiem habitualment al Vallès, perquè sàpigues si el teu compte se t'ha anat de rang. No són una recomanació tancada: manda el teu plànol.
| Lloc | Habitual | Els punts que gairebé sempre surten |
|---|---|---|
| Pis | 1–2 | Porta d'entrada i, si n'hi ha, terrassa o pati accessible |
| Casa unifamiliar | 2–4 | Entrada, garatge o cancel·la, façana posterior, jardí |
| Comerç petit | 3–4 | Porta, caixa, rebotiga, passadís del gènere de valor |
| Comerç gran o passant | 5–8 | Els anteriors més cada canvi de visió dels passadissos |
| Oficina | 2–4 | Accés, recepció, rack o sala de servidors |
| Nau o taller | 4–8 | Portalada, moll de càrrega, perímetre, zona d'eines |
Quatre decisions que pesen més que el número
Amb el número clar, això és el que de debò determina si la instal·lació et servirà d'aquí a dos anys.
Els canals del gravador, amb marge
El gravador té un nombre fix de canals i no s'amplia. Si has comptat quatre càmeres, compra'n de vuit. La diferència de preu en muntar-ho és petita; canviar el gravador sencer d'aquí a un any per afegir una càmera, no.
Cable sempre que es pugui
Amb PoE la càmera rep dades i corrent pel mateix cable i no depèn de la cobertura Wi-Fi. Deixa tub passat cap als punts on potser posaràs càmera més endavant: el cost real d'una càmera futura és l'obra, no la càmera.
Els dies que vols conservar
Aquesta dada defineix el disc, i no pot passar d'un mes per normativa. Decideix si et val una setmana —suficient per detectar i denunciar gairebé qualsevol incident— o si el teu negoci necessita el mes sencer.
Què passa quan marxa la llum
Un SAI petit manté gravador i router durant un tall. Sense ell, l'estona sense llum és exactament l'estona de la qual no tindràs imatge, i no és casualitat que molts incidents passin justament allà.
Quant espai necessitaràs
És la part que gairebé ningú calcula abans i la que després obliga a baixar la qualitat de gravació o a escurçar els dies.
La fórmula és aritmètica simple. Agafa la taxa de bits de cada càmera —surt a la seva fitxa, en megabits per segon— i multiplica:
taxa (Mb/s) ÷ 8 × 3.600 × hores al dia × dies a conservar ÷ 1.000 = GB
Un exemple amb números rodons, suposant càmeres configurades a 4 Mb/s i gravació contínua: cada càmera genera uns 1,8 GB per hora, uns 43 GB al dia. Quatre càmeres guardant 30 dies demanen de l'ordre de 5 TB. Aquest és l'escenari més car; gravant només quan hi ha moviment, el consum real baixa molt, però convé dimensionar el disc per a la setmana dolenta i no per a la tranquil·la.
Dos matisos que canvien el resultat més que la xifra mateixa. El primer: la taxa de bits no és la resolució. Una càmera de 4 MP mal configurada pot consumir més que una de 8 MP bé ajustada, i puja sola quan hi ha pluja, fulles movent-se o un fanal parpellejant de nit. El segon: si el gravador s'ha d'omplir i sobreescriure, comprova abans quants dies reals aguanta amb les teves càmeres i la teva configuració, no amb les del fullet.
Si vols saltar-te el càlcul, passa'ns el plànol o unes fotos del local per WhatsApp i et diem quantes càmeres, on i amb quant disc, sense compromís. I si encara estàs decidint si et convé càmera o alarma, aquesta comparació la tenim a part a alarma o càmera de seguretat.
Per a les que vigilin de nit no n'hi ha prou de comptar-les: repassa què mirar en la visió nocturna abans de triar model.
Què diu la normativa sobre el nombre i la ubicació
No hi ha un màxim legal de càmeres, però sí límits clars d'on pots posar-les. Aquests són els que afecten el compte.
Només l'imprescindible
El principi de minimització obliga a gravar el mínim necessari per a la finalitat de seguretat. A la pràctica: no posis una càmera «per si de cas» en un lloc que no és un punt crític, perquè la seva justificació és el primer que es pregunta.
El carrer, no
Pots cobrir la franja mínima imprescindible de via pública per vigilar el teu propi accés. La vorera sencera, la calçada o la façana del davant queden fora de l'abast d'un particular o un comerç.
Zones de personal
Es pot gravar en zones de treball per seguretat o control de l'activitat, informant abans de manera clara i expressa la plantilla i la seva representació legal. En vestidors, taquilles i lavabos no es pot posar càmera en cap cas, i això elimina punts de la teva llista per molt que allà hi hagi material.
Cartell i registre
Cada instal·lació necessita el seu cartell informatiu a l'accés i el registre de l'activitat de tractament. No canvia el nombre de càmeres, però sí que és el que es revisa si algú reclama.
El que soleu preguntar
Quantes càmeres necessito per a una casa?+
En un habitatge unifamiliar n'hi ha prou amb dues o tres càmeres: la porta d'entrada, l'accés del jardí o el garatge, i una que cobreixi la zona posterior si té accés des de fora sense necessitat de saltar cap mur. Un pis normal es resol amb una de sola, la de la porta, tret que tingui terrassa o pati amb accés propi, cas en què cal sumar-ne una segona. Afegir càmeres per sensació de seguretat no ajuda gens: si dues apunten al mateix tram de passadís interior on ningú entrarà mai des de fora, en sobra una de les dues. La pregunta que de debò decideix el nombre no és quants metres té la casa, sinó quants punts diferents per on es pot accedir sense forçar res hi ha realment. Compta primer aquests punts, agrupa els que es veuen des del mateix lloc, i el nombre surt sol, gairebé sempre per sota del que un s'imagina abans de mirar-ho amb calma.
I per a un comerç?+
Entre tres i quatre càmeres en un local petit: la porta, la zona de caixa enquadrant les mans i no la cara del client, el magatzem o rebotiga, i el passadís amb el gènere de més valor. En locals allargats o amb diversos angles morts convé sumar-ne una per cada canvi de visió, perquè un passadís llarg vist des d'un únic punt deixa els extrems desenfocats o fora d'enquadrament. Un error habitual és posar dues càmeres mirant la mateixa zona d'exposició i cap a la rebotiga, que sol ser on de debò passa alguna cosa si passa. Abans de decidir el nombre, camina pel local pensant en quines tres coses hauries de demostrar si un dia passa alguna cosa: qui va entrar, què es va endur i d'on ho va agafar. Aquestes tres respostes gairebé sempre marquen les càmeres que calen, i tota la resta és opcional.
És millor una càmera bona o dues normals?+
Dues de normals ben col·locades, gairebé sempre, i per un motiu senzill: el problema habitual d'una instal·lació no és la qualitat d'imatge, sinó que el fet va passar just on no hi havia cap càmera apuntant. Una única càmera de gamma alta amb gran angular no substitueix dues que cobreixin angles diferents, perquè un objectiu molt obert distorsiona les vores i perd detall útil precisament on més falta fa, a les cantonades de l'enquadrament. Només compensa concentrar el pressupost en una sola càmera bona quan hi ha un únic punt que de debò importa i no hi ha pressupost per a més: per exemple, la caixa d'un negoci molt petit on no existeix cap altre punt crític real. Fora d'aquest cas concret, repartir la cobertura entre dos punts guanya gairebé sempre a posar tota la qualitat en un de sol.
Quant disc dur necessito?+
Multiplica la taxa de bits de cada càmera per les hores que gravi al dia i pels dies que vulguis conservar la gravació. Una càmera configurada a 4 Mb/s gravant sense parar genera uns 43 GB al dia, així que quatre càmeres guardant un mes sencer demanen de l'ordre de 5 TB. Gravant només quan hi ha moviment el consum real baixa força, però convé dimensionar el disc pensant en el pitjor dia del mes, no en un de tranquil, perquè un disc que es queda curt dos dies abans d'acabar el mes no serveix de res. Dues coses pugen el consum sense que t'adonis: càmeres mirant cap a zones amb fulles, pluja o llums que parpellegen de nit, que forcen el sensor a codificar més informació pel soroll de la imatge. Comprova sempre el consum real amb les teves càmeres posades, no amb la fitxa del fabricant.
Quant temps puc guardar les gravacions?+
Un mes com a màxim. Passat aquest termini cal esborrar la gravació, tret que documenti un fet concret que s'hagi d'aportar a la policia o a un jutjat, cas en què es conserva aquella gravació en particular i no l'arxiu sencer del mes. A la pràctica, això vol dir que el gravador ha d'estar configurat per sobreescriure en bucle i no per acumular indefinidament, que és just el contrari del que molta gent creu que dona més seguretat. Guardar més temps del necessari no afegeix protecció, perquè gairebé cap incident triga setmanes a detectar-se i denunciar-se; el que sí que afegeix és una obligació de conservació que cal poder justificar si algú ho pregunta. Decideix primer si et val amb una setmana, que cobreix gairebé qualsevol incident normal, o si la teva activitat concreta necessita exhaurir el mes sencer abans de dimensionar el disc.
Puc posar una càmera enfocant el carrer?+
Només la franja mínima imprescindible per cobrir el teu propi accés, ja sigui la porta, el portal o l'entrada del garatge. Gravar la vorera sencera, la calçada o la façana del veí del davant no està permès ni a un particular ni a un comerç, perquè el principi que ho regeix és que només pots captar allò estrictament necessari per a la teva pròpia seguretat, no vigilar la via pública en general. A la pràctica, la manera de comprovar-ho és senzilla: si en revisar l'enquadrament veus més carrer del que necessites per saber qui truca a la teva porta, cal tancar l'angle o reorientar la càmera. Això no redueix la utilitat real de la càmera, perquè el que aporta valor és precisament aquell tram estret davant del teu accés, no la panoràmica de tot el carrer.
Calen càmeres a l'interior si ja en tinc a la porta?+
Depèn de què vulguis poder provar després. La càmera de la porta et diu que algú va entrar i a quina hora, però no et diu què va fer a dins ni què es va endur; això només ho explica una càmera interior ben col·locada. Si al local hi ha gènere exposat, una caixa o un magatzem amb material de valor, la càmera interior és la que aporta la prova realment útil el dia que cal, mentre que la de la porta queda com a confirmació del moment d'entrada. En un habitatge el criteri canvia poc: si a dins no hi ha res que puguis necessitar demostrar més enllà que algú va entrar, amb l'exterior pot bastar. La regla pràctica és preguntar-te què hauries de mostrar si demà haguessis d'explicar el que ha passat, i posar la càmera on visqui aquesta resposta.
Puc ampliar més endavant?+
Sí, sempre que el gravador i el cablejat es dimensionin pensant-hi des del primer muntatge. És la decisió que més es lamenta després: un gravador comprat amb els canals justos per a les càmeres actuals obliga a canviar-lo sencer el dia que vols afegir-ne una de sola més, perquè els gravadors no admeten canals addicionals un cop instal·lats. Deixar un o dos canals lliures i un tub buit estès fins als punts on algun dia podries voler una càmera costa molt poc en muntar la instal·lació inicial, i estalvia una obra sencera més endavant. El mateix val per al disc: si el compres just per al que graves avui, ampliar càmeres més endavant obliga a canviar-lo també. Pensar la instal·lació per a dues o tres càmeres més de les que necessites ara mateix és la manera més barata de no repetir la feina.
Fem el pas amb tu
Ho veiem
junts?
Explica'ns el teu cas i t'aconsellem el just, sense vendre de més. Diagnòstic i pressupost gratis.
644 836 122TRUCA'NS O WHATSAPPPregunta'ns sense compromís
Omple i et truquem. Fàcil.