Visió nocturna:
què es veu de debò

És fins on el LED encara aconsegueix pintar alguna cosa a la imatge, mesurat en condicions ideals de laboratori, sense vidres, sense boira i sense res que reflecteixi la llum de tornada cap a la lent. En una instal·lació real gairebé mai es donen aquestes condicions: hi ha un vidre, un fanal a prop que canvia el contrast, o simplement la lent no queda perfectament alineada amb el LED. El que de debò importa no és aquella xifra sinó què es distingeix a la distància on de debò passarà alguna cosa, que a la majoria de façanes i patis són pocs metres, no els trenta o cinquanta que promet la caixa. A aquella distància real sol veure's un bony que es mou, no un rostre. Per saber si una càmera serveix, prova-la de nit al punt exacte on quedarà instal·lada, no et refiïs del número imprès a l'envàs.

Depèn del lloc i de qui tens a prop, no hi ha una resposta única vàlida per a tots els casos. L'infraroig és discret, no es veu a simple vista, grava en blanc i negre i no molesta ningú del veïnat, cosa que el fa l'opció per defecte en un habitatge entre mitgeres o un adossat. El focus de llum blanca aporta color, que ajuda a distingir roba o un vehicle, però converteix la càmera en un far que s'encén de cop a les tres de la matinada, i en un adossat això és motiu gairebé segur de queixa del veí. En una nau industrial, un pàrquing propi o un solar sense veïns al voltant, aquesta mateixa llum blanca pot ser justament el que cal, perquè a més de gravar dissuadeix només d'encendre's. La pregunta correcta no és quin és millor en abstracte, sinó qui hi ha a menys de vint metres de la teva càmera a la nit.

Depèn totalment de si hi ha llum ambient al punt on és la càmera. Amb un fanal a prop, la llum d'un porxo veí o la claror d'un aparador, el sensor a color aprofita aquells fotons i la imatge nocturna surt amb color real, cosa que ajuda molt a descriure algú per la roba. Però si el pati o la façana són completament a les fosques, el sensor continua necessitant llum per captar color, així que sense un LED blanc propi o sense infraroig actiu la imatge queda negra o plena de soroll, per molt que el fabricant anomeni aquesta càmera «color 24 hores» a la caixa. El màrqueting de la visió a color nocturna no crea llum del no-res: només l'aprofita millor quan existeix. Abans de pagar de més per aquesta funció, comprova quanta llum ambient hi ha realment al teu punt concret a l'hora que t'importa.

És l'infraroig rebotant contra alguna cosa molt a prop de la lent: un vidre de la mateixa carcassa entelat, una teranyina, un insecte enganxat, o una paret o barana a pocs centímetres que el LED il·lumina de ple i satura el sensor. La càmera literalment es queda cega amb la seva pròpia llum, igual que uns fars de cotxe contra la boira. La solució gairebé mai és una càmera amb més abast d'infrarojos, perquè el problema no és de potència sinó de què hi ha davant del sensor. El que cal fer és moure l'enquadrament uns centímetres perquè el LED no incideixi sobre cap obstacle proper, o simplement netejar la carcassa si el cercle blanc apareix de sobte en una càmera que abans funcionava bé. Revisa-ho cada pocs mesos, sobretot després de pluja o vent, perquè una teranyina nova pot deixar inservible una càmera que portava mesos gravant perfectament.

No especialment, i és un dels errors de compra més habituals en visió nocturna. La resolució mesura quants punts capta el sensor, però de nit, amb poca llum, aquests punts extra s'omplen de soroll en lloc de detall real, així que un sensor de molta resolució mal il·luminat produeix una imatge més granulada, no més nítida. El que sí que marca la diferència és la qualitat de la lent, que determina quanta llum hi entra, i que l'infraroig estigui ben alineat amb el camp de visió i no apuntant contra un obstacle proper que el faci rebotar. Abans de pagar més per més megapíxels, comprova com es veu aquella càmera concreta de nit en un punt semblant al teu; sovint un sensor de resolució mitjana amb bona òptica i bon infraroig dona una imatge nocturna més útil que un d'alta resolució amb components mediocres.

No, i és una confusió habitual de qui busca estalviar comprant una sola càmera per a tot. L'infraroig d'una càmera d'interior està pensat per a distàncies curtes, l'habitació on està muntada, i no té ni la potència ni l'abast per cobrir un jardí o un porxo amb una mica de profunditat. A més, i això és el que de debò la inutilitza fora, la carcassa d'una càmera d'interior no queda segellada contra la pluja ni contra la humitat de l'ambient exterior, així que encara que la imatge nocturna fos acceptable, l'aparell s'espatllarà amb el primer temporal seriós o amb la condensació acumulada. Exterior és exterior: una carcassa amb la certificació adequada per a la intempèrie i un infraroig pensat per a més distància. Instal·lar una càmera d'interior en un porxo sembla un estalvi el primer dia i es converteix en una càmera morta al cap de pocs mesos.

No del tot, i convé saber-ho abans de decidir només amb una prova diürna. El punt que de dia es veu perfectament pot omplir-se de nit amb el reflex d'un fanal del carrer, amb els llums dels cotxes que passen, o amb una ombra que de dia no existeix perquè el sol és en una altra posició. La càmera és exactament la mateixa, però l'escena que capta canvia del tot amb la llum. La prova que de debò serveix és la que es fa a l'hora en què t'importa tenir cobertura, que gairebé sempre és de nit o de matinada, no a migdia amb el sol donant de ple. Si només pots comprovar-la de dia, demana almenys que et mostrin una gravació nocturna real d'un model semblant en un punt paregut al teu abans de decidir-te, i no et refiïs només de la fitxa tècnica.

Sí, quan el cas ho demana ho comprovem de nit, sobretot en porxos, naus i patis on un fanal a prop o un contrallum pot desmuntar del tot el que semblava un bon enquadrament de dia. Una visita diürna serveix per veure la façana, mesurar distàncies i decidir per on va el cable, però no diu res de com es comporta el sensor amb poca llum ni de si l'infraroig rebotarà contra alguna cosa que de dia no es nota. En els casos clars, un habitatge estàndard sense fonts de llum estranyes a prop, la visita diürna sol bastar. En els casos amb dubtes, un porxo amb un fanal just al davant, una nau amb llums de seguretat que s'encenen i s'apaguen, preferim tornar de nit abans d'instal·lar i descobrir el problema després, amb la càmera ja posada i el client esperant que funcioni.