Fi del suport de Windows 10:
què fer ara

No. Segons Microsoft, els equips amb Windows 10 continuen funcionant després de la fi del suport, que va ser el 14 d'octubre de 2025: s'engeguen, obren els programes i desen els documents igual que abans. El que deixen de rebre són actualitzacions de seguretat, correccions i suport tècnic, tret que estiguin inscrits al programa d'actualitzacions esteses (ESU). Aquest és precisament el problema, perquè no es nota. Un equip sense pedaços no avisa de res; simplement, cada error de seguretat que es descobreix a Windows 10 a partir d'aquesta data queda obert per sempre en aquella màquina. Per a un ordinador que es fa servir per al banc, el correu o dades de clients, això no és un detall tècnic, és una porta que ningú no tancarà. Que funcioni bé no vol dir que sigui segur continuar fent-lo servir així.

La manera més ràpida és la que indica Microsoft: entra a Configuració, Privadesa i seguretat, Windows Update, i mira si t'ofereix Windows 11 o et diu que l'equip no compleix els requisits. També hi ha l'aplicació Comprovació de l'estat de l'ordinador (PC Health Check), que fa la mateixa comprovació i et diu què falla. Els requisits mínims, segons Microsoft, són un processador de la llista de processadors aprovats amb almenys dos nuclis a 1 GHz, 4 GB de memòria, 64 GB d'emmagatzematge, firmware UEFI amb arrencada segura, TPM 2.0 i una gràfica compatible amb DirectX 12. A la pràctica, el que sol deixar fora un equip és el processador: molts ordinadors que van perfectament no són a la llista per la seva generació. De vegades el TPM o l'arrencada segura estan desactivats a la BIOS i n'hi ha prou d'activar-los, així que convé mirar-ho abans de donar l'equip per perdut.

Si l'equip compleix els requisits, no. Segons Microsoft, l'actualització de Windows 10 Home o Pro a l'edició equivalent de Windows 11 és gratuïta, i es fa des del mateix Windows Update. El que sí que té cost és el temps i el risc de fer-ho malament: abans d'actualitzar convé tenir una còpia dels documents fora de l'equip, comprovar que els programes que fas servir cada dia, sobretot els de gestió, facturació o els d'algun fabricant concret, funcionen a Windows 11, i fer-ho amb calma, no un dilluns a primera hora a l'únic ordinador de l'oficina. Tingues en compte també que Windows 11 Home demana connexió a internet i un compte Microsoft durant la configuració inicial. Si l'equip compleix però encara porta disc mecànic, és bon moment per passar-lo a SSD: l'actualització anirà molt més ràpida i l'equip ho notarà cada dia.

Són les sigles del programa d'actualitzacions de seguretat esteses de Windows 10. Amb ell, l'equip continua rebent les actualitzacions de seguretat crítiques i importants, però res més: ni funcions noves ni correccions que no siguin de seguretat ni suport tècnic. Per a particulars, Microsoft ha ampliat el programa fins al 12 d'octubre de 2027; la data inicial era el 13 d'octubre de 2026. Per a empreses i centres educatius és un altre programa, de pagament, que pot cobrir fins a tres anys des de la fi del suport. En tots dos casos l'equip ha d'estar a Windows 10 versió 22H2. Convé veure'l com el que és: un pont per canviar amb ordre, no una manera de quedar-se a Windows 10 indefinidament. Quan l'ESU s'acabi, l'equip serà exactament on era, només que un any o tres més vell.

A l'Espai Econòmic Europeu, segons Microsoft, n'hi ha prou d'iniciar sessió a l'equip amb un compte Microsoft i mantenir-lo: és la via sense cost. Si passen 60 dies sense iniciar sessió amb aquest compte, les actualitzacions s'interrompen i cal tornar-se a inscriure entrant amb el mateix compte. Hi ha també una opció de pagament únic per a qui no vulgui dependre del compte. La inscripció es fa des de Windows Update, i l'equip ha d'estar a Windows 10 versió 22H2 amb les últimes actualitzacions instal·lades; si no t'apareix l'opció, el primer és comprovar això. Compte: segons Microsoft, el programa per a particulars no es pot fer servir en equips units a un domini d'Active Directory o gestionats amb una solució d'administració de dispositius, que és l'habitual a moltes oficines. Aquests equips van per la via d'empresa.

Microsoft publica el preu del primer any: 61 dòlars per equip, comprat a través de llicències per volum, i el preu es duplica cada any següent, fins a un màxim de tres anys. Es compra per anys sencers, no per mesos, i és acumulatiu: si t'hi incorpores el segon any, pagues també el primer. La compra mínima és una llicència, així que també és a l'abast d'un negoci amb pocs equips. Amb aquests números, l'ESU d'empresa té sentit per cobrir el temps que es triga a substituir de manera ordenada els equips que no admeten Windows 11, no per estirar-lo els tres anys: a partir del segon, el que es paga per mantenir un equip vell amb pedaços s'acosta al que costa una part important d'un de nou. A més, no inclou suport tècnic més enllà de la instal·lació de l'ESU mateix.

Tècnicament hi ha maneres, i circulen moltes guies, però Microsoft diu clarament que no ho recomana: aquests equips no tenen garantit rebre actualitzacions, incloses les de seguretat, poden fallar per problemes de compatibilitat, no reben suport de Microsoft i els danys que se'n derivin no els cobreix la garantia del fabricant. És a dir, es força la instal·lació precisament per tenir un sistema amb pedaços i el resultat pot ser un sistema sense pedaços garantits. Per a un ordinador de casa que es fa servir poc pot semblar una solució enginyosa, però en un equip de feina no ho és: canvia un problema conegut i amb data per un altre sense data. Si l'equip no compleix, les sortides raonables són l'ESU com a pont o substituir-lo; no un pedaç casolà que pot deixar d'actualitzar-se amb qualsevol versió nova.

No, perquè fan feines diferents. L'antivirus intenta detectar i bloquejar programes maliciosos coneguts; les actualitzacions de seguretat tanquen els errors del mateix sistema operatiu per on entra aquest programari. Sense pedaços, l'antivirus defensa una casa amb una finestra que ningú no arreglarà: el pot aturar moltes vegades, però no sempre, i l'error continua allà. A més, amb el temps els fabricants de programes, navegadors i perifèrics deixen de donar suport a un sistema que ja no en té, així que la llista de coses que no s'actualitzen creix sola. Microsoft, per exemple, ha anunciat que mantindrà les actualitzacions de seguretat de Microsoft 365 a Windows 10 fins al 10 d'octubre de 2028, però això cobreix les aplicacions d'Office, no Windows. Un bon antivirus continua sent necessari a Windows 11; a Windows 10 sense ESU no substitueix el que falta.