La trucada falsa
de «suport tècnic»

No. Ni Microsoft, ni Apple, ni Google truquen per telèfon per avisar d'un virus, i el teu banc tampoc truca per demanar-te que instal·lis un programa de control remot. Cap d'aquestes empreses necessita entrar al teu ordinador des de fora per arreglar res: si de debò hi ha un problema de seguretat, s'avisa dins del teu compte o pels canals que tu ja fas servir habitualment, mai amb una trucada que et demana que obris alguna cosa mentre parles. L'única funció d'aquesta trucada és fer que t'asseguis al PC amb pressa, perquè un cop allà el guió ja està muntat: un programa d'accés remot, un codi que has de llegir en veu alta, o directament les dades de la teva targeta. Si reps una d'aquestes trucades, no cal que sàpigues distingir si sona creïble o no: la regla és sempre la mateixa. Penja, i si vols comprovar-ho, truca tu al número que ja tenies desat abans d'aquesta trucada.

Això no prova res, i és justament el que fa creïble la trucada. L'identificador de qui truca es pot falsejar amb eines a l'abast de qualsevol, així que veure a la pantalla el nom o el número del teu operador, el teu banc o fins i tot un contacte teu no vol dir que sigui aquesta persona o empresa qui hi ha a l'altre costat. És la mateixa tècnica que es fa servir per fer creïbles els SMS de pesca amb remitent fals. No serveix de res preguntar «de debò ets de Movistar?» ni demanar que t'ho confirmin d'una altra manera per telèfon, perquè qui truca amb mala intenció està preparat per aquesta pregunta. L'únic que funciona és no seguir la conversa per aquest canal: penja i marca tu el número que ja tenies abans de la trucada, el que surt en una factura real o al dors de la teva targeta. Si era una gestió legítima, t'atendran igual trucant tu; si era frau, aquest segon contacte simplement no existeix.

Són programes de control remot legítims, que fan servir tècnics de debò cada dia per donar suport a distància. El problema no és l'eina, és qui et demana que la instal·lis i en quin moment: si t'ha trucat algú que tu no esperaves i en aquesta mateixa trucada et guia perquè el descarreguis, el que demana és accés complet a la teva pantalla i, si acceptes un permís més, control del teclat i el ratolí com si estigués assegut davant de l'equip. Des d'allà pot veure contrasenyes desades, sessions de banc obertes, documents, i guiar-te perquè tu mateix autoritzis pagaments o transferències sense que sembli que t'estan robant res. La norma és senzilla: instal·la aquest tipus de programes només quan tu has trucat a un suport de confiança i és aquesta persona qui t'ho demana dins d'una gestió que has iniciat tu. Si la trucada ha entrat sola i en cinc minuts ja t'està guiant per instal·lar-lo, no és suport, és l'atac.

És la mateixa obra amb una altra disfressa: en lloc de la por al virus, fan servir la por a perdre diners o a una sanció. Cap empresa gran gestiona una multa o un reemborsament per telèfon demanant-te que instal·lis un programa o que llegeixis un codi de verificació en veu alta; aquestes gestions, si existeixen de debò, es fan dins del teu compte, per escrit, o a una oficina, mai amb una persona al telèfon donant-te pressa perquè actuïs «abans que es tanqui el termini». Fixa't en el patró, no en els detalls de l'excusa concreta: sempre hi ha una quantitat de diners pel mig, sempre hi ha una urgència inventada, i sempre el següent pas és que instal·lis alguna cosa o que dictis un número. Si t'ofereixen un reemborsament, penja i comprova el teu compte real pel teu compte, sense fer servir cap enllaç ni número que t'hagin donat a la trucada. Un reemborsament legítim apareix sol, sense que hagis de donar accés a res per rebre'l.

Primer talla la connexió: tanca el programa de control remot o apaga l'equip directament si no saps com tancar-lo. Després, des d'un altre dispositiu que no hagi estat exposat —el mòbil, per exemple—, canvia les contrasenyes de banca i de correu, perquè si van veure la pantalla van poder veure més del que et penses. Avisa el banc com més aviat millor, encara que no hagis notat cap moviment estrany encara: ells poden vigilar el compte o bloquejar operacions mentre s'aclareix què ha passat. Si detectes que ja s'han mogut diners, convé denunciar-ho. Una cosa important: si en el moment d'adonar-te'n tens una transferència en curs o el banc t'està guiant per telèfon, no apaguis el router de cop pensant que així es talla tot; pot complicar més que ajudar. Truca primer al banc i segueix les seves indicacions. L'equip es revisa després, amb calma, i sense apagar-lo es desinstal·la l'eina d'accés remot abans de tornar-lo a fer servir amb normalitat.

No, la trucada per si sola no infecta res: necessiten que tu facis alguna cosa activament, com instal·lar un programa o llegir en veu alta un codi que et rep per SMS. Per això tot el guió està dissenyat per portar-te fins a l'ordinador i mantenir-t'hi amb pressa, perquè sense aquest pas no aconsegueixen res. És diferent d'altres fraus on n'hi ha prou amb obrir un enllaç o un adjunt: aquí necessiten la teva col·laboració activa, i això juga a favor teu si ho saps. Pots escoltar el discurs sencer, deixar que t'expliquin el «problema» que han detectat i fer totes les preguntes que vulguis sense cap risc real, sempre que no arribis a instal·lar res ni a dictar cap codi. El moment de perill no és la trucada, és el clic a l'enllaç de descàrrega o la veu llegint els números d'una pantalla. Penja abans que et demanin qualsevol de les dues coses, i no haurà passat res.

Aquest avís a la pantalla és el frau, no un missatge real de Windows ni del teu antivirus. Sol aparèixer navegant, ocupa tota la pantalla, de vegades reprodueix un so d'alarma i mostra un número de telèfon perquè truquis «urgentment». És la mateixa estafa que la trucada entrant, només que comença al revés: en lloc de trucar-te ells, aconsegueixen que els truquis tu, cosa que a més fa que et refiïs més perquè «has estat tu qui ha buscat ajuda». No truquis a aquest número sota cap concepte. Intenta tancar el navegador amb normalitat; si la finestra no et deixa o es reobre sola, tanca el navegador des de l'Administrador de tasques o apaga l'equip i torna'l a encendre. En tornar a obrir el navegador, no restauris la sessió anterior si t'ho ofereix, perquè aquesta pestanya no torni a carregar-se. No cal trucar a ningú ni instal·lar res per treure aquest avís: tancant el navegador desapareix.

Truques tu, sempre, i a un número que hagis obtingut pel teu compte: el que figura en una factura en paper o a la teva àrea de client, el de la web oficial que escrius tu mateixa al navegador en lloc de fer clic en un enllaç, o el que està imprès al dors de la teva targeta bancària. Mai el número d'una trucada entrant, ni el que apareix en un avís emergent del navegador, ni un que et rep per SMS o correu demanant que truquis «per verificar el teu compte». Si busques el telèfon a internet, tingues en compte que també existeixen anuncis i pàgines falses que es fan passar pel suport oficial en els primers resultats de cerca, així que millor partir sempre d'un document que ja tenies tu, no d'una cerca nova. Amb aquest costum —tu inicies sempre el contacte— el guió complet d'aquesta estafa deixa de tenir cap punt d'entrada possible.