Informàtica per a una clínica:
què canvia

Perquè l'RGPD les posa en una altra categoria. L'article 9.1 prohibeix amb caràcter general tractar determinades categories especials de dades, entre elles les dades relatives a la salut, excepte en els supòsits que el mateix article enumera, i l'assistència sanitària n'és un. L'article 4.15 defineix aquestes dades de manera àmplia: qualsevol dada sobre la salut física o mental, passada, present o futura, que reveli informació sobre l'estat de salut d'una persona. A la pràctica això inclou molt més que la història clínica: el motiu d'una cita a l'agenda, un pressupost de tractament, una radiografia a l'escriptori o un correu en què un pacient explica què li passa. Tot això passa pels mateixos equips que en qualsevol oficina, però el nivell de protecció que s'espera és més alt.

L'RGPD no imposa una llista tancada de mesures, sinó mesures apropiades al risc, i entre els exemples que dona l'article 32.1 hi ha el xifratge de les dades personals i la capacitat de restaurar la disponibilitat i l'accés a les dades de manera ràpida després d'un incident. Amb dades de salut, el risc és alt per definició, així que el raonable és que qualsevol còpia que surti del local vagi xifrada, que la clau no viatgi amb la còpia i que algú comprovi de tant en tant que es pot restaurar. Una còpia sense xifrar en un disc que algú s'emporta a casa converteix un robatori de cotxe en una bretxa de dades de salut. Una còpia que no s'ha provat mai pot no servir el dia que cal.

La Llei 41/2002, d'autonomia del pacient, diu al seu article 16.4 que el personal d'administració i gestió dels centres sanitaris només pot accedir a les dades de la història clínica relacionades amb les seves pròpies funcions. Traduït a informàtica: recepció necessita l'agenda, les dades de contacte i la facturació, no les notes clíniques. Gairebé tots els programes de gestió clínica permeten perfils d'usuari amb permisos diferents, i és habitual trobar-los sense configurar, amb tothom entrant com a administrador. Configurar bé els perfils és poca feina i canvia del tot la resposta a la pregunta de qui va poder veure una dada concreta.

La llei estatal, la Llei 41/2002 al seu article 17.1, fixa un mínim de cinc anys des de la data de l'alta de cada procés assistencial. A Catalunya regeix a més la Llei 21/2000, l'article 12 de la qual, en la redacció que li va donar la Llei 16/2010, obliga a conservar quinze anys des de l'alta de cada procés determinats documents, com els fulls de consentiment informat, els informes d'alta, els informes quirúrgics, els d'exploracions complementàries o els d'anatomia patològica, i permet destruir la resta passats cinc anys. Hi ha matisos, com la documentació que es consideri especialment rellevant a efectes assistencials, epidemiològics o judicials, així que el calendari concret de la vostra clínica l'ha de fixar el vostre assessor jurídic. El que ens toca a nosaltres és que el sistema el pugui aplicar.

A les zones comunes, com l'entrada, la sala d'espera o el passadís, sí, amb el cartell informatiu visible i amb un enquadrament proporcionat. A les sales on s'atén el pacient, com la consulta o la sala de cures, nosaltres no n'instal·lem: és l'espai de més intimitat de tota la clínica, i el que s'hi gravaria són dades de salut. La Llei orgànica 3/2018, al seu article 22.3, exigeix suprimir les imatges de videovigilància en el termini màxim d'un mes des de la captació, llevat que s'hagin de conservar per acreditar fets concrets. Si la càmera enfoca també la plantilla, hi entren les regles específiques de gravar els empleats, que són estrictes.

Sí. Qui manté els vostres equips o els vostres servidors accedeix, o hi pot accedir, a dades de pacients, i l'article 28 de l'RGPD exigeix que aquest tractament estigui regulat per un contracte o un altre acte jurídic que en fixi l'objecte, la durada, la naturalesa i la finalitat, el tipus de dades i les obligacions de cada part. A més, el responsable només ha d'escollir encarregats que ofereixin garanties suficients. Val igual per al proveïdor del programa de gestió al núvol, el del correu i el de l'allotjament de les còpies. Si el vostre proveïdor d'informàtica no us ha plantejat mai aquest contracte, demaneu-l'hi: la seva reacció diu molt.

Cap norma no enumera el doble factor pel seu nom, però amb dades de salut és de les mesures que més risc treuen amb menys esforç. La majoria d'accessos indeguts no vénen d'un atac sofisticat, sinó d'una contrasenya reutilitzada, apuntada o robada amb un correu fals. Amb un segon factor, aquesta contrasenya sola ja no n'hi ha prou per entrar. El prioritari és activar-lo al correu de la clínica, al programa de gestió clínica si ho permet, a qualsevol accés remot i als comptes d'administració. I sempre amb comptes personals: un doble factor sobre un compte compartit protegeix poc i no deixa rastre de qui va entrar.