80 llocs,
cap ensurt.

Pel doble factor d'autenticació al correu i l'accés remot, i per comprovar que les còpies de seguretat es restauren de debò. Són les dues mesures que més risc treuen per cada euro invertit, i cap exigeix renovar equips ni fer obra d'infraestructura: són configuració sobre el que ja hi ha. El doble factor tanca la via d'entrada més habitual, que no és algú perforant un tallafoc sinó una contrasenya reutilitzada que va aparèixer filtrada en un altre servei sense relació amb l'empresa. Les còpies provades tanquen la sortida: si alguna cosa falla igualment, hi ha manera real de recuperar les dades en hores i no en dies. Després d'aquestes dues, el següent amb millor relació entre cost i risc evitat sol ser l'inventari d'equips i el pedaçat regular. Els canvis d'arquitectura més cars, com la segmentació o els escriptoris virtuals, poden esperar a una segona fase.

Va molt bé per als llocs d'oficina i gestió, que en una consultora sol ser la majoria de l'equip: comptabilitat, anàlisi, atenció al client, qualsevol tasca que visqui sobretot en fulls de càlcul, correu i aplicacions de gestió. Aquí l'avantatge és clar, perquè les dades mai no surten de l'entorn controlat —el que viatja fins a l'ordinador de casa és només la imatge de la pantalla— i un portàtil perdut o robat no suposa perdre informació, perquè no n'hi havia cap de desada. On cal mirar-ho amb més calma és en disseny gràfic, edició de vídeo o qualsevol càlcul que exigeixi molta potència gràfica: allà l'equip local continua tenint avantatge, perquè un escriptori virtual ben dimensionat per a aquest ús resulta car. La solució habitual en consultores amb perfils mixtos és no forçar un model únic: escriptori virtual on compensa, equip físic gestionat on no.

Obligatori per llei de manera general no ho és, tot i que diverses normatives sectorials i de protecció de dades empenyen cada vegada més en aquesta direcció. El que de debò importa no és l'obligació formal sinó el que separa a la pràctica: una credencial filtrada en un tercer aliè a l'empresa —una cosa sobre la qual l'empresa no té cap control— deixa de servir per entrar si cal un segon factor que només té l'empleat, normalment el mòbil. En una firma que tracta dades de clients amb informació financera o personal sensible, tractar el doble factor com a opcional és difícil de justificar el dia que alguna cosa falla. Implantar-lo no és car ni complex: la majoria de serveis de correu i d'accés remot ja l'inclouen, només cal activar-lo i explicar-lo bé a l'equip. Com encaixa això dins d'un contracte de manteniment més ampli ho expliquem a què ha d'incloure un contracte de manteniment.

Depèn de quina part del canvi es miri. El doble factor i el pedaçat regular es noten ràpid, en qüestió de setmanes, perquè tallen d'arrel el degoteig d'incidències petites que abans ocupava hores cada setmana: contrasenyes compromeses, equips desactualitzats que fallen, virus que entraven per una vulnerabilitat ja coneguda i sense corregir. És el tipus de millora que es veu en el nombre de tiquets abans de veure's en cap informe. Els canvis d'arquitectura, com la segmentació de la xarxa interna o el desplegament d'escriptoris virtuals, són diferents: s'implanten per fases, lloc a lloc o departament a departament, i el seu efecte s'aprecia al llarg de tot el projecte i no de cop. No convé jutjar el projecte sencer per com de lent sembla al principi, quan encara conviu el nou amb el vell mentre es completa la migració.

La referència continua sent la regla 3-2-1: com a mínim tres còpies del que no et pots permetre perdre, en dos suports diferents, amb una fora de l'oficina. En una consultora amb dades de clients, cal afegir-hi dues coses concretes. La primera és el xifratge: una còpia amb informació financera o personal que surt de l'oficina —a un disc extern o a un proveïdor al núvol— ha de viatjar i desar-se xifrada, perquè si no, perdre aquest suport és tan greu com perdre les dades a l'ordinador original. La segona és la prova de restauració: una còpia que ningú ha comprovat que es recupera no és una còpia, és una suposició. Si dubtes entre muntar un NAS propi o contractar còpia al núvol, a NAS o núvol per a còpies de seguretat s'explica segons quin sigui el teu punt de fallada real.

Cap mesura deixa el risc a zero, així que convé tenir clar què fer en les primeres hores abans que calgui. El primer és aïllar l'equip o els equips afectats de la xarxa immediatament, desconnectant el cable o el wifi, per frenar que el xifratge s'estengui a carpetes compartides o a altres llocs connectats als mateixos recursos. El segon és no pagar el rescat: no hi ha cap garantia de recuperar res a canvi, i pagar no arregla la via d'entrada que va fer possible l'atac. Amb les còpies de seguretat provades de la pregunta anterior, la sortida sol ser restaurar des de l'última còpia neta un cop confirmat que l'origen de l'atac està identificat i tancat. Precisament per això les còpies provades i el doble factor són les dues mesures que determinen si un incident així es queda en un ensurt d'una tarda o en diversos dies aturats. El detall és a ransomware: les primeres hores.