Wi-Fi sense zones
mortes.

Depèn de quants forjats hi hagi pel mig i de com estigui distribuït l'habitatge, no dels metres quadrats. Una casa allargada d'una sola planta pot necessitar menys nodes que un dúplex petit, perquè el que consumeix senyal és travessar formigó i murs de càrrega, no la superfície que es recorre en horitzontal. Per això no hi ha una xifra fixa vàlida per a totes les cases: el que sí que hi ha és un mètode, que consisteix a mesurar el senyal real a cada punt de l'habitatge abans de comprar res. Un mesurament al lloc, amb el router a la seva ubicació definitiva, resol el dubte en poc temps i evita dos errors habituals: comprar de més «per si de cas» o quedar-se curt i haver d'ampliar la xarxa al cap d'uns mesos, que sol sortir més car que planificar-ho bé des del principi. Pots veure com es calcula a quants nodes de wifi mesh necessita casa teva.

Un repetidor amplifica el senyal que rep i crea, gairebé sempre, una segona xarxa amb un altre nom, de manera que el mòbil no decideix sol a quina connectar-se i cal canviar a mà en passar de planta. A més, reparteix l'amplada de banda entre el que rep del router i el que emet als teus dispositius, de manera que cada repetició perd part de la velocitat. Per tapar un racó puntual on només necessites connexió bàsica pot ser suficient i barat. Per a una casa sencera amb diverses plantes, videotrucades de feina i streaming a diverses habitacions alhora, la diferència es nota: una xarxa mesh coordina diversos punts sota un únic nom de xarxa, i el dispositiu canvia de node sense tallar el que estàs fent. La clau perquè rendeixi de debò està en com es connecten aquests nodes entre ells, i per això convé entendre primer per què va lent el wifi abans de decidir quants aparells comprar.

No sempre, i és de les primeres coses que es revisen abans de donar un pressupost tancat. Moltes vivendes, sobretot les que ja tenen instal·lació d'antena de televisió o de telèfon, tenen canalitzacions buides o semibuides que es poden aprofitar per passar un cable de xarxa nou sense tocar ni una rajola. Si aquestes canalitzacions no arriben fins on cal el node, l'alternativa sol ser un cablejat vist ben resolt, amb canaleta o sòcol tècnic, abans que obrir regates, que és l'opció més cara i la més molesta per viure-hi mentre dura l'obra. També hi ha l'opció sense fils pura, amb els nodes comunicant-se entre ells per wifi, que rendeix una mica menys però no toca ni un totxo. El que fem sempre és mirar l'habitatge abans de pressupostar: es diu clar si toca obra, cablejat vist o una solució sense cables, i el pressupost reflecteix aquesta realitat i no una suposició feta des de fora sense haver trepitjat la casa.

No, i convé saber-ho abans de gastar en equips que no resoldran el problema. La xarxa mesh reparteix dins de la casa el senyal que entra per la porta: si aquesta entrada és bona, el mesh la porta a totes les habitacions sense perdre gairebé velocitat; si el que entra ja és poc, continuarà sent poc per molts nodes que s'hi afegeixin. Són dos problemes diferents que convé diagnosticar per separat, perquè confondre'ls porta a comprar equip de més sense arreglar res. Per saber quin és el teu cas, el primer és mesurar la velocitat real que arriba al router, comparada amb la que vas contractar, i no la que marca el mòbil a l'altra punta de la casa. Si el problema és al contracte o a la instal·lació de fibra, cal resoldre'l allà; si la fibra entra bé i el problema és només repartir-la, aleshores sí que té sentit invertir en mesh. Ho pots veure amb detall a quina velocitat d'internet necessites realment.

No hi ha una durada única perquè depèn de tres coses que varien en cada habitatge: quants nodes cal instal·lar, si cal passar cable nou o s'aprofiten canalitzacions existents, i si la configuració inclou extres com el control parental o segmentar la xarxa per a convidats. Una instal·lació purament sense fils, sense cablejat addicional, és la més ràpida perquè es limita a col·locar els nodes i configurar la xarxa. Quan hi entra cablejat pel mig, el temps el marca sobretot si cal passar cable nou o només aprofitar canalitzacions ja existents, que és molt més ràpid. Això es veu clar a la primera visita, quan mesurem l'habitatge i decidim on va cada node: en aquell moment ja sabem si la feina es resol en una sola jornada o en necessita més, i aquesta estimació forma part del pressupost tancat que reps abans que comencem, no una xifra genèrica dita per telèfon sense haver vist la casa.

Sí, i és habitual que es faci així en cases grans: es cobreix primer l'essencial i s'afegeix un node més endavant si apareix una zona sense cobertura, per exemple un annex, un garatge allunyat o una part del jardí que no es va preveure en el projecte inicial. La condició perquè ampliar sigui senzill és que el sistema triat des del principi sigui escalable: que admeti afegir nodes del mateix fabricant sense refer tota la configuració ni canviar d'aplicació. Per això convé decidir bé el sistema de partida encara que la instal·lació inicial sigui petita, perquè canviar de marca a mig camí sí que obliga a començar de zero. Si el teu habitatge té zones d'ús ocasional, com una planta ara buida o un jardí que s'usa només a l'estiu, val la pena dir-nos-ho des del principi per deixar prevista aquesta ampliació. Consulta router de l'operador o un de propi si a més et planteges canviar l'equip de capçalera en ampliar la xarxa.