El domini:
a nom teu

En un .es ho pots comprovar directament al WHOIS de Red.es: hi escrius el domini i apareix el titular, sense necessitat d'entrar a cap compte. En un .com la majoria de registradors amaga aquesta dada per privacitat, així que el camí és diferent: entra al compte des d'on es paga la renovació cada any i busca el contacte marcat com a titular, registrant o owner, no el contacte tècnic ni l'administratiu, que solen ser de qui gestiona la web i no de qui n'és propietari. Si no tens accés a aquest compte, ja tens la resposta: no el controles tu. Una altra prova ràpida i bruta: intenta crear una adreça de correu nova en aquest domini. Si ho pots fer sense demanar permís a ningú, controles el DNS i, amb ell, el domini. Si l'has de demanar, no el controles, digui el que digui el paper.

Sí, encara que durant anys no es noti. Mentre aquesta persona segueixi localitzable i de bon humor, tot funciona: renova, respon, fa el canvi que li demanis. El problema apareix el dia que deixa d'estar disponible, canvia de negoci, s'enfada per una factura o, senzillament, no contesta. Aquell dia necessites que signi un trasllat, i si no vol o no pot, el teu negoci depèn de la bona voluntat d'un tercer que ja no té motius per ajudar-te. No és un escenari estrany: passa amb autònoms que tanquen, agències que desapareixen i col·laboracions que acaben malament. La rapidesa inicial de deixar que un altre el registri es paga després, quan ja no és un tràmit de cinc minuts sinó una negociació, o alguna cosa pitjor. La solució no és desconfiar del dissenyador: és que el domini neixi a nom teu des del primer dia, encara que sigui ell qui faci clic a «registrar».

Sí, i en molts casos és l'opció més sana. El domini i l'allotjament són dos contractes diferents encara que un mateix proveïdor te'ls vengui junts: un apunta un nom cap a una adreça, l'altre allotja els fitxers de la web. No han de viure a la mateixa empresa, i separar-los redueix el risc que un problema amb el proveïdor de la web s'emporti també el nom del negoci. El que sí que importa, visqui on visqui cada peça, és qui figura com a titular a cada contracte. L'allotjament pot estar a nom de qui gestiona tècnicament la web, perquè canviar-lo és només migrar fitxers. El domini no: si no és a nom teu, el dia que el vulguis moure depens que un altre ho autoritzi, i aquí és on comencen els problemes. Guarda les credencials d'accés de les dues coses, encara que facis servir la mateixa empresa per a totes dues.

Comença per reunir el que demostra que el negoci és teu: factures de la web o del domini a nom teu, captures de la web en marxa amb la teva marca, qualsevol contracte o pressupost on hi apareguis com a client. Com més complet l'expedient, més fàcil el tràmit. Després contacta amb el registrador on està inscrit el domini: la majoria té un procediment de canvi de titular per a aquests casos, i en els .es existeix el mateix mecanisme a través de Red.es. No és instantani ni sempre senzill, i de vegades exigeix diverses voltes de documentació, però és un camí que existeix i que es recorre amb papers, no amb sort. Mentrestant, no deixis que el domini caduqui: si el proveïdor desaparegut també deixa de pagar la renovació, el perds sense que ningú t'avisi, i llavors qualsevol altre el pot registrar. Vigila la data de caducitat encara que no controlis el compte.

Sí, completament. Les adreces de correu del negoci depenen dels registres DNS del domini, i qui controla aquests registres decideix on arriba aquest correu i qui el pot llegir. Si el domini és a nom d'un altre, tècnicament aquesta persona podria redirigir el teu correu, crear comptes nous o, senzillament, deixar de renovar el domini i fer que totes les teves adreces deixin de funcionar de cop: comandes, factures, avisos de clients, tot es perd el mateix dia. És la part que menys es pensa quan es parla de titularitat de domini, perquè sembla un tema només de la web, i en realitat afecta primer el correu. Si demà perdessis l'accés al domini, quants comptes de correu deixarien de funcionar i quant trigaries a adonar-te'n? Aquesta pregunta, més que la web, és la que t'hauria de fer comprovar avui mateix a nom de qui està registrat.

No, i aquesta diferència és la clau de tot el problema. L'allotjament es pot canviar: si deixes d'estar content amb el proveïdor, migres els fitxers i la base de dades a un altre lloc, apuntes el domini cap al nou servidor i, en un dia o dos, la web torna a funcionar al nou lloc. És un procés tècnic amb molèsties, però sense més obstacle que la feina de fer-ho. El domini no funciona igual: si no és teu, no el «migres», perquè no hi ha cap procés tècnic que et torni una cosa que mai no ha estat teva. Necessites que qui figura com a titular accepti transferir-lo, i si no vol, no hi ha drecera tècnica que ho resolgui. Per això el domini és la peça que de veritat val la pena protegir des del principi: l'allotjament és reversible amb esforç, el domini d'altri no ho és sense la col·laboració d'una altra persona.

Sí, com una línia explícita, no com una cosa que es dona per feta. Un pressupost de web complet hauria de dir amb claredat a nom de qui queda el domini, a nom de qui queda el compte del registrador on es gestiona i a nom de qui queda l'allotjament: tu o la teva societat, no l'agència ni el dissenyador. Si aquesta línia no apareix enlloc, no donis per fet que està resolta al teu favor: pregunta-ho abans de signar i abans de pagar la primera factura, perquè després és molt més difícil de corregir. Un proveïdor seriós no té cap problema a escriure-ho, perquè és just el que farà de totes maneres. Si algú es resisteix a deixar-ho per escrit o ho tracta com un detall sense importància, és el senyal més clar que, per a aquest proveïdor, quedar-se el control del domini no és un descuit sinó una manera de retenir el client.

Sí, i així és com ho fem sempre: si registrem el domini nosaltres, el registrem directament a nom teu o de la teva societat, mai al nostre. Si el domini ja existeix i és a nom d'un altre, el traslladem a un compte de registrador que tu controles, amb les teves pròpies credencials d'accés, no amb les nostres guardades «per comoditat». No ens quedem el nom del negoci de ningú, entre altres coses perquè no tindria cap sentit: el dia que deixessis de treballar amb nosaltres, la teva web i el teu correu haurien de continuar funcionant sense dependre de la nostra bona voluntat, igual que li demanem a qualsevol proveïdor anterior que fes amb tu. Si ara mateix no saps a nom de qui és el teu domini, és el primer que mirem abans de tocar res més: la web es pot refer, el domini cal començar tenint-lo bé des del primer dia.