El cartell
de videovigilància
El cartell de la ferreteria que posa «zona videovigilada» i un dibuix d'una càmera no compleix. Hi falta el que de debò exigeix la norma: qui grava i on exercir els teus drets. És el requisit més barat de tots, el més fàcil de comprovar des de la vorera i per això el primer que es mira.
Publicat el 17 de agost de 2026
És l'única cosa que es veu des del carrer
De totes les obligacions que envolten una càmera, aquesta és la més barata i la que més vegades està malament.
Tota la resta —el termini de conservació, qui accedeix a les imatges, com està configurat el gravador— cal entrar a comprovar-ho. El cartell no: es veu des de la vorera, es fotografia en dos segons i no admet discussió.
Per això és el punt de partida de pràcticament qualsevol comprovació, i per això crida l'atenció el que és d'habitual trobar-lo malament. No per deixadesa: perquè el cartell que venen a la majoria de llocs no compleix. Porta el pictograma de la càmera i la frase de rigor, que és la part que tothom recorda, i s'oblida de la part que de debò exigeix la norma.
La lògica del requisit és senzilla. Si algú entra en un lloc on el gravaran, té dret a saber-ho abans d'entrar i a saber a qui reclamar després. Un pictograma compleix el primer a mitges i el segon gens.
Les quatre coses que ha de dir
Cap en un A4 i es llegeix d'un cop d'ull. Si el teu cartell no té les quatre, no compleix.
Que la zona està videovigilada
La part que tots els cartells porten. El pictograma ajuda perquè s'entén sense llegir i en qualsevol idioma, però per si sol no és suficient.
Qui és el responsable
El nom de l'empresa o de la persona que grava. És la dada que falta al 90% dels cartells que veiem, i és justament la que converteix un avís en informació útil: sense ella, ningú sap a qui adreçar-se.
Per a què es grava
La finalitat, en una línia: seguretat de persones i béns. No cal més, però hi ha de ser, perquè les imatges només poden fer-se servir per a allò que declares.
On exercir els drets
Una adreça de correu, una adreça postal o una pàgina. És l'accés a la segona capa d'informació i al dret de qualsevol a preguntar si surt a les teves gravacions.
El teu cartell, punt per punt
Surt a la porta amb aquesta llista. La comprovació sencera dura menys d'un minut.
| Què mirar | Compleix si | Fallada habitual |
|---|---|---|
| Pictograma de càmera | Es veu i s'entén sense llegir | Cap: aquesta sol estar bé |
| Nom del responsable | Hi apareix l'empresa o la persona | Absent. L'error més comú |
| Finalitat | Diu per a què es grava | Es dona per suposada i no s'escriu |
| On exercir drets | Correu, adreça o web | Absent, o només un QR sense text |
| Col·locació | Abans d'entrar a la zona gravada | Posat a dins, o només en una de tres entrades |
| Llegibilitat | Es llegeix dret, a distància normal | Lletra minúscula o descolorida pel sol |
| Segona capa | Info completa disponible si la demanen | No existeix enlloc |
Quatre formes de tenir el cartell correcte i tot i així fallar
El contingut és la meitat de l'assumpte. L'altra meitat és on acaba enganxat.
A dins en lloc de fora
Un cartell al taulell informa qui ja porta vint metres gravat. Ha d'estar abans de l'àrea de captació: a la porta, a l'aparador, a l'entrada del recinte.
Una entrada senyalitzada de diverses
Naus, aparcaments i finques amb més d'un accés. Es posa el cartell a la porta principal i s'obliden les laterals i la de personal, que són justament per on entra la gent que hi treballa.
Descolorit pel sol
Un cartell d'exterior en paper dura un estiu. Al cap de dos anys no es llegeix res i a efectes pràctics és com no tenir-lo. Per a exterior, material que aguanti i revisió anual.
Sense res al darrere
El cartell remet a una informació ampliada que no existeix. Si algú la demana i no hi és, la primera capa es queda coixa. N'hi ha prou amb un full al taulell o una pàgina al teu web, però hi ha de ser de debò.
És l'obligació més fàcil de complir de totes
Costa una estona de feina i zero euros de material seriós, i treu de sobre la troballa més freqüent.
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades publica un model de cartell gratuït amb tots els camps que cal omplir. Descarregar-lo, posar-hi el teu nom i la teva adreça de contacte i portar-lo a imprimir en un material d'exterior decent resol l'assumpte en una tarda.
Després queda la segona capa, que també és curta: un full amb la informació completa —qui ets, per a què graves, quant temps ho guardes, a qui ho cedeixes i quins drets té la gent— disponible al taulell o publicada al teu web. Si tens pàgina, allà és on ha de viure, i el cartell hi apunta.
I convé que aquest document sigui coherent amb el que fa de debò el sistema. No serveix de res declarar un mes de conservació si el gravador porta dos anys acumulant: això és el que revisem a quant temps pots guardar les gravacions.
Si prefereixes no barallar-te amb això: quan muntem o revisem una instal·lació, el cartell i el full informatiu entren a la feina. És la part més ràpida i la que més disgustos evita.
El que soleu preguntar
És obligatori posar cartell?+
Sí, sempre que hi hagi càmeres que captin persones, i tant se val que sigui un comerç, una nau, una comunitat o l'exterior d'un habitatge. L'obligació és informar abans que algú entri a la zona gravada, i el cartell és la manera de fer-ho.
Què ha de dir exactament?+
Que la zona està videovigilada, qui és el responsable del tractament —el nom de l'empresa o de la persona—, per a què es grava i on es poden exercir els drets sobre aquestes imatges. Amb això ja compleix l'essencial. El que no val és només el dibuix de la càmera.
Per què no val el cartell de la ferreteria?+
Perquè sol portar únicament el pictograma i la frase «zona videovigilada». Això avisa, però no informa: no diu qui grava ni a qui adreçar-se. L'avís sense identificació del responsable és exactament el que es detecta en una inspecció amb una foto des de la vorera.
On cal col·locar-lo?+
En un lloc visible abans d'entrar a la zona gravada, no a dins. En un local, a la porta o a l'aparador; en un aparcament o una finca, a cada accés. Si hi ha diverses entrades, cartell a totes: una sola entrada senyalitzada de tres no compleix per a les altres dues.
Què és això de les dues capes d'informació?+
El cartell és la primera capa: l'imprescindible, curt i llegible des de fora. La segona capa és la informació completa —base legal, termini de conservació, destinataris, drets— que ha d'estar disponible si algú la demana, en paper al taulell o en una pàgina web. El cartell ha de dir on trobar-la.
Serveix un codi QR al cartell?+
Serveix com a complement per portar a la segona capa, i és còmode. Però no pot substituir la informació bàsica impresa: algú ha de poder saber qui grava sense necessitat de treure el mòbil i escanejar res.
Tinc una càmera falsa, necessito cartell?+
Si no grava, no hi ha tractament de dades i no hi ha obligació d'informar. Ara bé, una càmera falsa tampoc serveix com a prova de res, i si en algun moment la substitueixes per una de real, l'obligació apareix aquell mateix dia. És una font habitual d'instal·lacions sense senyalitzar.
I si gravo només la meva propietat?+
El cartell segueix fent falta tan bon punt la càmera capti persones, encara que siguin visites o repartidors. El que no ha de fer una càmera particular és captar la via pública ni la propietat del veí més enllà de l'imprescindible, i aquest és un problema diferent que el cartell no arregla.
Fem el pas amb tu
Ho veiem
junts?
Explica'ns el teu cas i t'aconsellem el just, sense vendre de més. Diagnòstic i pressupost gratis.
644 836 122TRUCA'NS O WHATSAPPPregunta'ns sense compromís
Omple i et truquem. Fàcil.