Satèl·lit normal
o Starlink?
Tots dos són «internet per satèl·lit» i no s'assemblen en res. La diferència no la marca l'operador ni la tarifa: la marca l'altura de l'òrbita, i d'allà surt tot la resta. Amb satèl·lit tradicional no podràs fer una videotrucada decent; amb Starlink, sí.
Publicat el 26 de juliol de 2026
«Internet per satèl·lit» són dues coses molt diferents
I la majoria de la mala fama del satèl·lit ve de la primera, no de la segona.
Durant vint anys, «internet per satèl·lit» volia dir una sola cosa: un plat apuntant fix a un satèl·lit geoestacionari. Es diu així perquè orbita a l'altura exacta a la qual fa una volta cada 24 hores, i per tant sembla quiet al cel. Aquesta altura és d'uns 35.800 km, i no és negociable: és l'única distància a la qual l'efecte es produeix.
Starlink funciona al contrari: molts satèl·lits en òrbita baixa, a uns 550 km, que no estan quiets. Creuen el cel, i l'antena va canviant d'un a l'altre sense que te n'assabentis.
Tota la diferència pràctica entre els dos surt d'aquests dos números. No de la tarifa, ni de l'operador, ni del modern que sigui el router.
Per què el retard no es pot arreglar
És la part que més sorprèn: no és un problema de tecnologia, és de geometria.
El senyal ha de pujar al satèl·lit i baixar, i després la resposta fer el mateix camí de tornada. Amb un geoestacionari això són quatre trams de 35.800 km: de l'ordre de 143.000 km per cada anada i tornada.
A la velocitat de la llum, recórrer 143.000 km triga prop de mig segon. I això és el mínim teòric, abans de sumar el processament del satèl·lit, la xarxa terrestre i el servidor de l'altre costat.
Amb Starlink els mateixos quatre trams són de 550 km: uns 2.200 km en total, que la llum recorre en mil·lisegons. A la pràctica s'hi suma la xarxa terrestre i el resultat són desenes de mil·lisegons, no centenars.
Per això cap operador de satèl·lit geoestacionari pot prometre baixa latència per molt que millori els seus equips: hauria de moure el satèl·lit. I per això l'argument de venda de Starlink no és la velocitat —el geoestacionari també pot donar velocitats altes— sinó el retard.
Què canvia a la pràctica
El que es nota fent-lo servir, no el que diu el fullet.
| Satèl·lit geoestacionari | Starlink | |
|---|---|---|
| Altura de l'òrbita | Uns 35.800 km | Uns 550 km |
| Retard | Prop de mig segon | Desenes de mil·lisegons |
| Videotrucades | A la pràctica, no | Sí |
| Telefonia IP, escriptori remot | No | Sí, amb algun microtall |
| Navegar, correu, descàrregues | Sí | Sí |
| Antena | Plat fix apuntant a un punt | Antena plana que segueix satèl·lits |
| Necessita | Línia neta a un punt del cel | Con ampli de cel despejat |
| Límits de dades | Habituals | Revisar l'oferta vigent |
| Instal·lació | Apuntat fi, molt sensible | Orientació assistida, sensible a obstacles |
Quatre coses que canvien en fer el salt
El que ens expliquen els clients que han fet aquest canvi, gairebé sempre en masies del Vallès i del Montseny.
Deixa d'haver-hi «esperes rares»
La sensació que cada clic triga un instant a arrencar desapareix. No és que vagi més ràpid descarregant: és que respon abans, i això canvia la percepció sencera de la connexió.
Les videotrucades passen a ser possibles
És el canvi que més es nota si teletreballes o tens reunions. Amb geoestacionari la conversa es trepitja; amb òrbita baixa, es comporta com una connexió normal.
El plat vell no es reutilitza
La parabòlica no serveix: són tecnologies diferents. El que sí que es pot aprofitar moltes vegades és el màstil, la fixació i el pas de cable, que sol ser la part laboriosa de la instal·lació. Val la pena mirar-ho abans de donar per perduda l'obra anterior.
Canvia el que necessites veure del cel
Una teulada que tenia línia neta cap al sud per al geoestacionari pot tenir un arbre justament al con que necessita Starlink, o a l'inrevés. La ubicació es decideix de zero, no s'hereta.
Què recomanem
Curt, perquè el cas no té gaire matís.
Per a un habitatge, una masia o un negoci sense fibra, Starlink. La diferència de retard no és una millora incremental: canvia el que pots fer amb la connexió.
El satèl·lit geoestacionari manté sentit en tres situacions: quan la ubicació no té con de cel suficient per a Starlink però sí línia neta cap al punt fix del sud; quan hi ha una instal·lació funcionant i l'ús és tan bàsic que no justifica canviar res; i en serveis de dades molt específics que no són navegació general.
I abans de decidir entre satèl·lits, convé descartar les dues opcions terrestres, que gairebé sempre guanyen si estan disponibles: la fibra i el radioenllaç d'un proveïdor local. Digue'ns l'adreça exacta i et diem què hi ha disponible: és gratis i es resol en una trucada.
El que soleu preguntar
Quina és la diferència principal entre satèl·lit tradicional i Starlink?+
L'altura de l'òrbita, i d'allà surt la resta. Un satèl·lit geoestacionari és a uns 35.800 km; els de Starlink, a uns 550 km. Com que el senyal ha d'anar i tornar, el geoestacionari recorre de l'ordre de 143.000 km per cada anada i tornada: prop de mig segon només per la distància, abans de comptar res més.
Puc fer videotrucades amb satèl·lit tradicional?+
A la pràctica, mal. Amb gairebé mig segon de retard la conversa es trepitja constantment i les aplicacions interpreten que la xarxa va mal. Per navegar, correu o descarregar sí que serveix. Amb Starlink les videotrucades funcionen amb normalitat.
Starlink també es veu afectat per la pluja?+
Sí, tots dos. Una tempesta intensa degrada el senyal en qualsevol enllaç per satèl·lit. La diferència pràctica és que a Starlink l'antena està dissenyada per orientar-se sola i porta calefactor per a la neu, i que un episodi puntual de pluja forta no és el mateix que un problema permanent de latència.
Tinc una parabòlica d'internet antiga, em serveix per a Starlink?+
No. Són tecnologies diferents: una parabòlica fixa apunta a un únic punt del cel, i l'antena de Starlink és plana i segueix satèl·lits que es mouen. No hi ha manera de reutilitzar el plat, tot i que de vegades sí el màstil o el pas de cable.
Quin necessita millor visió del cel?+
Diferent, no millor. El satèl·lit tradicional necessita una línia despejada cap a un punt concret del cel, cap al sud a Espanya. Starlink necessita un con ampli despejat per damunt, perquè va canviant de satèl·lit. Una teulada que servia per a un pot no servir per a l'altre.
El satèl·lit tradicional té límit de dades?+
Acostuma a tenir-lo, en forma de quota mensual o de política d'ús raonable que redueix la velocitat en passar-se. És una de les queixes més habituals de qui ve d'allà. Convé llegir aquesta lletra petita en qualsevol oferta, sigui del tipus que sigui.
Llavors, el satèl·lit tradicional ja no serveix per a res?+
Serveix per a casos concrets: on Starlink no tingui con de cel suficient, en instal·lacions que ja estan muntades i funcionant per a un ús poc exigent, o per a serveis de dades molt específics. Per a ús general en un habitatge o un negoci, Starlink és una altra lliga.
Em val la pena canviar si ja tinc satèl·lit tradicional?+
Si fas videotrucades, teletreballes o fas servir escriptori remot, el salt es nota des del primer dia. Si només navegues i veus algun vídeo, la millora existeix però és menys evident i entra a valorar el cost del canvi.
Fem el pas amb tu
Ho veiem
junts?
Explica'ns el teu cas i t'aconsellem el just, sense vendre de més. Diagnòstic i pressupost gratis.
644 836 122TRUCA'NS O WHATSAPPPregunta'ns sense compromís
Omple i et truquem. Fàcil.